Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
col·lisió inelàstica
Física
Col·lisió entre partícules en la qual hi ha canvi de l’energia interna d’almenys una de les partícules.
Aquest canvi es pot manifestar en l’excitació d’almenys una de les partícules o en la producció de noves partícules
deformació plàstica
Física
Deformació d’un material sotmès a uns esforços, la qual roman en cessar aquests.
El material flueix sense destruir-se, prenent noves estructures i canviant les propietats Si hom augmenta molt la intensitat dels esforços, l’estructura esdevé més rígida i es trenca
Ernst Pringsheim
Física
Físic alemany.
Investigà els espectres d’emissió i, juntament amb Lummer, la radiació del cos negre 1897 d’acord amb les noves teories de Max Planck És autor de Vorlesungen über die Physik der Sonne 1910
model hipercolor
Física
Model que proposa que el bosó de Higgs és una partícula composta d’altres partícules pesants, semblants als quarks, que es mantindrien unides amb un altre tipus de gluó.
El model proposa l’existència de noves partícules amb una energia en repòs de diversos milers de GeV Detectar-los donaria suport a la teoria, però això no és possible sense acceleradors més potents, com el SSC
carcel
Física
Unitat de mesura de la intensitat lluminosa, i, en el sistema racionalitzat, amplitud de flux lluminós; és equivalent a 9,87 candeles (noves) i a 9,68 candeles decimals.
Hideki Yukawa

Hideki Yukawa
© Fototeca.cat
Física
Físic japonès.
Fou professor a Kyoto, Princeton, Colúmbia i novament Kyoto Predigué l’existència d’una nova partícula elemental 1935, coneguda com a mesó Féu noves recerques sobre les partícules elementals i un procés de captura K , per la qual cosa li fou atorgat el premi Nobel de física el 1949
William Nicol
Física
Físic escocès.
Inventà el primer aparell destinat a obtenir llum polaritzada, construït amb làmines d’exfoliació d’espat d’Islàndia, el qual aparell avui porta el nom de nicol o prisma de Nicol Emprà noves tècniques de preparació de mostres per a microscopi, que foren molt utilitzades per a l’estudi dels fòssils vegetals
anihilació
Física
Desaparició d’una partícula quan troba la seva antipartícula, de la qual resulta un conjunt d’altres partícules.
Aquesta reacció és permesa per la llei de conservació de la massa-energia l’energia total inicial de la parella partícula-antipartícula es transforma en massa i energia cinètica de les noves partícules Quan tota l’energia inicial es transforma en energia cinètica de partícules sense massa hom diu que la matèria desapareix transformant-se en radiació P ex, un electró i un positó poden anihilar-se i donar lloc a dos fotons El fenomen oposat és la materialització o producció de parelles
Jean-Henri Lambert
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic alsacià.
Escriví indistintament en llengua francesa i en llengua alemanya És autor, entre altres obres, de Photometrie , on féu una exposició de noves tècniques per a mesurar la intensitat de la llum, de Pyrometrie , en la qual exposà el concepte de “zero absolut”, i de Zur Theorie der Parallellinien , on insinuà la possibilitat de geometries no euclidianes Establí la fórmula que duu el seu nom sobre les radiacions lluminoses i estudià el moviment parabòlic dels cometes Fou un dels primers a demostrar la irracionalitat de π Per l’obra Novum organum és considerat un precursor del…
efecte Zeeman
Física
Desdoblament de cadascuna de les línies d’un espectre atòmic en diverses noves línies disposades simètricament respecte a les inicials, quan els àtoms productors de l’espectre són sotmesos a un camp magnètic.
Dintre d’un marge d’intensitat del camp magnètic que no excedeixi uns quants milers de gauss, la separació de les línies desdoblades és proporcional a la intensitat del camp magnètic aplicat Descobert per Zeeman el 1896, significà, en el cas de l’hidrogen, una confirmació de la teoria clàssica de l’àtom de Bohr Quan la separació de les ratlles és deguda només al desdoblament dels nivells d’energia que intervenen en l’emissió de les línies espectrals, hom parla de l' efecte Zeeman normal , i el fenomen pot ésser explicat per la teoria clàssica En el cas general, anomenat efecte Zeeman anòmal…