Resultats de la cerca

La primera investigació teòrica de magnetoestàtica fou feta per ChA Coulomb , que enuncià la llei que és anàloga a la de l’electroestàtica segons la qual dos pols magnètics s’atreuen oes repelleixen amb una força directament proporcional al producte de les masses magnètiques dels pols anomenades també valors dels pols i inversament proporcional al quadrat de la distància entre els pols

Són la manifestació de la interferència que es produeixen entre si les radiacions de llum blanca quan travessen oes reflecteixen en una làmina molt fina i transparent de cares no paralleles Les irisacions que presenten una bombolla de sabó o les figures de color més o menys regulars que a vegades es formen en posar en contacte dos vidres plans, obeeixen el mateix fenomen

Així doncs, el centre òptic O és la imatge que del punt nodal objecte N de la lent dóna la primera superfície d’aquesta o dioptre d’entrada la imatge d' O donada per la segona superfície de la lent o dioptre de sortida és el punt nodal objecte N ' En l’aproximació d’una lent infinitament prima, els punts O , N , i N ' coincideixen amb el punt d’intersecció de la lent amb l’eix òptic

Si F 1 , F 2 , , F n són les forces aplicades, el sistema es caracteritza per la seva resultant, i pel seu moment resultant respecte a un punt arbitrari O, que és definit per on M i O és el moment respecte a O de la força F i Coneguts R i M O , hom pot determinar el moment resultant respecte a qualsevol altre punt O´ per mitjà de la fórmula M O ´ = M O +O´O× R

És una superfície hipercònica de dos fulls formada pels esdeveniments separats de l’esdeveniment O origen de coordenades per un 4-interval tipus-llum Δ s 2 = c 2 Δ t 2 - |Δ r | 2 = 0 Els punts A de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t > 0, formen el con del futur o simplement, el futur de l’esdeveniment 0 els punts B de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t < 0, formen el con del passat O , simplement, el passat de O els punts C de l’exterior del con de llum, que satisfan Δ s 2…

S'expressa en termes de la susceptibilitat magnètica de la substància X m =M/B=C/T, T essent la temperatura absoluta de la substància i C la constant de Curie , C=μ o Nm 2 /3 k , on μ o és la permeabilitat del buit, N el nombre de dipols per unitat de volum, m el moment magnètic d’aquests dipols i k la constant de Boltzmann Per a temperatures superiors al punt de Curie, en substàncies ferromagnètiques per exemple, la llei ha d’ésser substituïda per la llei de Curie-Weiss χ μ = C / T φ, on φ és la temperatura de Curie o punt de Curie de la substància

Antigament hom considerava que un imant permanent era constituït de masses magnètiques i que, en completa analogia amb la llei de Coulomb de l’electroestàtica, la intensitat del camp magnètic creat per una massa magnètica puntual q m en un punt del buit de vector de posició r era H = q m /4πμ o r / r 3 , on μ o és la permeabilitat del buit i r és el mòdul del vector r la força exercida sobre una altra massa magnètica q' m era aleshores F = q' m H Aquesta aproximació coulombiana a la magnetoestàtica ha estat abandonada, però illustra el fet que el camp…

Segons la qual dues càrreges elèctriques puntuals i estacionàries s’atreuen oes repelleixen, segons que siguin iguals o diferents llurs signes, amb una força mútua dirigida seguint la recta que les uneix i proporcional al valor de les càrreges i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa En el buit, l’expressió vectorial de la llei de Coulomb és F =1/4πε 0 qq'/r 3 r , on, escollida q com a referència, F és la força experimentada per q ', ε 0 és la permitivitat del buit, r el vector que uneix q amb q' , i r el seu mòdul Si les…

Demostra que totes les teories de variables ocultes que s’avenien amb el principi d’acció local segons el qual les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, espacialment separats , són independents eren incompatibles donaven resultats diferents amb les prediccions estadístiques de la mecànica quàntica L’argument d' Einstein-Podolsky-Rosen 1935 implicava que o bé la mecànica quàntica era completa o bé el principi d’acció local era cert com a conseqüència, una mecànica quàntica que preservés el principi d’acció local localitat potser havia d’ésser completada…