Resultats de la cerca

És considerat un dels fundadors de l’acústica musical estudià l’orella humana i explicà la natura dels sobretons Investigà els tubs sonors, les cordes vibrants i els harmònics

Establert als EUA des del 1947, fou professor a la Universitat de Harvard 1949 És autor de treballs bàsics sobre les modificacions energètiques de l’orella interna que expliquen el mecanisme de transmissió de l’audició, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia 1961

Consisteix en un recipient esfèric, amb dues obertures, de manera que aplicant l’orella en una de les obertures hom sent, amb un notable augment d’intensitat, els sons de freqüència igual a la freqüència característica de vibració de la massa d’aire continguda en el recipient Actualment ha caigut en desús

L’acústica ha esdevingut síntesi de disciplines científiques molt diferents, per tal com, per exemple, hom pot estudiar la producció i propagació del so mitjançant un model fisicomatemàtic, mentre que la recepció del so, essent una sensació psicofisiològica provocada per un estímul físic, requereix una interpretació multidisciplinària L’acústica té una importància decisiva en dominis molt diversos fisiologia de l’oïda, música, fonètica acústica, arquitectura, electroacústica aparells emissors, enregistradors i reproductors del so, bioacústica senyals sonors dels animals, acústica submarina…

La característica fonamental del soroll consisteix en el fet que l’ona acústica no té una periodicitat ni una longitud d’ona netament definides La font del soroll és un element vibrant que transmet les vibracions al medi elàstic on és immergit i aquest fa d’element de comunicació fins a arribar a l’oïda de l’home, ja sia d’una manera directa, ja deformada per les reflexions en el contorn L’estudi del soroll constitueix un dels punts importants de l’acústica Una part de l’energia de la vibració d’un cos es transmet al medi hom mesura la potència P — emesa per una font a través d’una superfície…

El mètode principal d’obtenció d’ultrasons consisteix en la vibració d’un cristall de quars, produïda, per un fenomen invers a l’efecte piezoelèctric, en aplicar-li un camp elèctric altern Hom arriba a produir infrasons de 6 × 10 8 Hz de freqüència, que, en l’aire, correspon a longituds d’ona d’uns 5×10 - 5 cm Els ultrasons són emprats en la determinació de la velocitat del so en un medi, en la detecció de discontinuïtats en un sòlid i en la mesura de gruixos i distàncies, especialment en les sondes per a mesurar la profunditat de la mar i per a detectar els vols de peixos, els submarins, etc…

Per tal que l’eco sigui clarament perceptible com un efecte de repetició del so, cal que el retard de totes dues ones sigui superior a 0,1 segon, temps que correspon a una diferència de camins, en l’aire, de 34 m