Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
contracció de la vena fluida
Física
Disminució de la secció d’un doll de fluid (o raig
) que surt per un orifici petit a causa de les components transversals de la velocitat de les partícules del fluid en el moment de passar per l’orifici.
El coeficient de contracció és definit per σ= S/S' , S essent la secció del doll, i S' la secció de l’orifici
principi de Torricelli
Física
Principi segons el qual la velocitat de sortida d’un líquid per un orifici situat en un nivell h per sota de la superfície lliure del líquid és la mateixa que tindria en caiguda lliure des d’una altura igual.
És a dir essent l’acceleració de la gravetat El principi de Torricelli és una aplicació del de Bernoulli a un dipòsit proveït d’un orifici
tub de Pitot
Esquema d’un tub de Pitot: el manòmetre diferencial M mesura la diferència entre la pressió dinàmica (que mesura pel tub a) i la pressió estàtica (que mesura pel tub b) del fluid, el moviment del qual és assenyalat per les fletxes
©
Física
Instrument que permet de mesurar la velocitat d’un fluid respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil al si d’un fluid.
Consisteix en dos tubs coaxials doblegats en angle recte, de manera que un dels braços sigui parallel al corrent del fluid o a la direcció del mòbil El tub exterior, que és tancat per tots dos extrems i connectat a un manòmetre diferencial per un orifici lateral, enregistra la pressió estàtica, P e , és a dir, la pressió del medi ambient El tub interior, connectat al manòmetre per l’extrem oposat al d’entrada del fluid, enregistra la pressió dinàmica del corrent, P d , funció de la velocitat El manòmetre diferencial, en donar la diferència d’ambdues pressions, indica la que és…
difracció
Física
Fenomen d’interferència múltiple produït pel caràcter ondulatori de la llum.
Descobert per Grimaldi 1665, era ja conegut de Newton i Huygens, els quals no li saberen donar la interpretació correcta Consisteix, essencialment, en petites desviacions de la propagació rectilínea de la llum en incidir amb obstacles i orificis xarxa de difracció, fet que produeix alternativament una sèrie d’ombres i de zones de llum, les quals depenen de les característiques geomètriques de l’orifici o obstacle i de la longitud d’ona de la llum L’explicació d’aquest fenomen es basa en el principi de Huygens-Fresnel Una conseqüència important de la difracció és que limita el…
aixeta
Parts d’una aixeta
© Fototeca.cat
Física
Vàlvula d’accionament manual que, adaptada a l’orifici d’un recipient o a l’extrem d’una conducció, regula la sortida d’un fluid.
Consisteix en un cos fix que conté una peça interior maniobrable des de fora, la qual pel seu moviment de rotació o de translació permet o obstrueix el pas del fluid, i un broc que dirigeix el raig sortint
cavitat ressonant acústica
Física
Espai interior d’una caixa, que presenta un orifici a l’exterior, on es formen ones estacionàries la freqüència de les quals depèn de les dimensions i la geometria d’aquest espai.
Hom sol fer-ne ús per a absorbir els modes propis dels recintes acústics transferint una part de l’energia acústica del recinte a la cavitat
fila
Física
Al País Valencià, unitat volumètrica de reg equivalent a la quantitat que surt per un orifici o espai entre dos partidors; no és, doncs, una mesura fixa, sinó relativa al cabal del riu o de la séquia.
Al Camp de Morvedre és anomenada també roll
vòrtex
Física
Remolí que és format en una massa de fluid animada d’un ràpid moviment de rotació que tendeix a formar un buit en el seu centre, com el que es produeix en buidar un recipient per un orifici situat al seu fons.
El sentit de la rotació, a l’hemisferi boreal, és el contrari al de les agulles del rellotge
catúfol
Construcció i obres públiques
Física
Tecnologia
Cadascun dels recipients o caixons que, muntats sobre una corretja o una cadena sens fi o una roda de sínia, serveixen per a treure aigua de pous (en el qual cas disposen d’un petit orifici al soler), efectuar dragats o transportar materials.
S'omplen en la part més baixa del seu recorregut i es buiden per mitjà d’un dispositiu apropiat, a una altura determinada
clepsidra
clepsidra alemanya del segle XVII
© Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Instrument per a mesurar el temps basat en els diferents nivells assolits per l’aigua continguda en un recipient en passar a un altre a través d’un petit orifici; hom fa la lectura de l’hora en una escala horària uniforme fixada al recipient receptor.
Aquest instrument fou usat a partir del 1400 aC pels egipcis i, més tard, pels babilonis i pels xinesos, en substitució del gnòmon, especialment a la nit, quan aquest era inservible Després passà a Grècia i, des d’allà, a l’imperi Romà i a tot l’Occident, on fou usat amb algunes modificacions fins al segle XIII