Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
pam
Física
Mesura lineal aproximativa, consistent en la distància que hi ha entre el cap del dit polze i el del dit petit, tenint la mà oberta i els dits estesos.
El pam comú és la vuitena part de la cana, que difereix segons les regions i comarques A Barcelona s’estima en 194,3 mm a Girona, en 194,8 mm a Lleida, en 194,5 mm a Tarragona, on s’emprà la cana de rei, el pam és de 195 mm a les Balears de 195,5 mm al País Valencià també difereix, puix que a València i a Castelló de la Plana és de 226,6 mm i a Alacant de 208 mm A Osca i a Saragossa té 193 mm i a Terol 192 mm Als regnes de la corona de Castella és la quarta part de la vara, amb mesures que varien, segons els llocs, des de 208,2 mm a 213,7 mm A les illes Canàries és…
pam quadrat
Física
Mesura superficial emprada especialment en les transaccions sobre el sòl urbà.
Les seves diferències d’apreciació donen lloc ben sovint a conflictes i plets Arreu de Catalunya s’acostuma a aplicar el pam quadrat de Barcelona, o sia de 37700 mm 2
pam en quatre
Física
Mesura superficial pròpia de les Ordinacions d’En Sanctacília i en les normes antigues de bona edificació, on es fixaven distàncies mínimes entre obertures i determinades construccions en relació amb els predis veïns, les quals eren zones quadrades que per cada costat havien de tenir el nombre de pams establerts, però no de pams quadrats.
pam de destre
Física
Mesura lineal que és la dotzena part de la cana de destre, o sia 233 mm.
Aquesta mesura era l’emprada en les Ordinacions d’En Sanctacília
peu
Física
Antiga mesura catalana de longitud.
Al Principat i a les Illes val 1/6 de la cana, o sia 0,259 m Al País Valencià val 1/3 de la vara, o sia 0,302 m El peu és relacionat amb el pam, de manera que 3 peus = 4 pams A les antigues constitucions de Catalunya el valor del peu fou adoptat en 0,2994 m
Erwin Schrödinger
Erwin Schrödinger
© Fototeca.cat
Física
Físic austríac.
Professor a Stuttgart, Breslau i Zúric, feu estudis sobre termodinàmica i matemàtica estadística, colorimetria i relativitat El 1925 s’introduí en la teoria ondulatòria de De Broglie, i en resultà una equació relativista que no reeixí El 1926 obtingué l’equació que porta el seu nom i demostrà la identitat formal entre la seva teoria i la mecànica matricial de W Heisenberg, la qual cosa determinà el naixement de la mecànica quàntica Del 1927 al 1933 romangué a la Universitat de Berlín i tot seguit s’exilià a Oxford per raons polítiques Rebé el premi Nobel de física, juntament amb PAM…