Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
efusió
Física
Química
Procés pel qual els gasos sotmesos a pressió passen a través de forats petits.
La llei que expressa les velocitats d’efusió de dos gasos en funció de llurs densitats és V 1 /V 2 =
silici microcristal·lí
Física
Forma de silici amorf que conté petits grans cristal·lins en la seva fase amorfa.
S'utilitza per a la fabricació de plaques fotovoltaiques de capa fina
Martin Ryle
Astronomia
Física
Físic i astrònom anglès.
Treballà al Cavendish Laboratory de Cambridge i fou professor de física i radioastronomia a la Universitat de Cambridge Membre de la Royal Society i del Trinity College, el 1974 rebé, amb A Hewish , el premi Nobel de física per la seva teoria de síntesi d’obertura, consistent en l’acoblament d’un seguit de petits radiotelescopis per tal d’assolir una resolució igual a la d’un radiotelescopi gegant que tingués una superfície igual a l’ocupada pel conjunt dels radiotelescopis petits
polaroide
Física
Làmina dicroica que polaritza la llum en absorbir totalment un dels raigs (l’ordinari o bé l’extraordinari) que es formen quan la llum hi incideix al damunt.
Els polaroides són constituïts per nombrosos petits cristalls dicroics, els quals són orientats parallelament entre ells en el si d’un material plàstic
cronògraf
Física
Instrument enregistrador d’intervals de temps, caracteritzat per una gran precisió.
Els cronògrafs primitius eren de funcionament mecànic, anàleg al dels rellotges, però modernament n'hi ha d’electrònics, capaços de mesurar intervals de temps molt petits Aquests instruments són emprats especialment en astronomia, en balística, en laboratoris de física, en competicions esportives, etc
transurànid
Física
Núclid el nombre atòmic del qual és superior a 92, que és el que correspon a l’urani.
Tots els núclids transurànics són radioactius, amb períodes de desintegració petits, comparats amb les edats de les formacions geològiques de la Terra i per això no es troben en la natura, sinó que són creats artificialment per bombardeig de núclids pesants amb neutrons o núclids lleugers Els transsurànids formen part del grup dels actínids
mesura quàntica sense destrucció
Física
Mesura d’un sistema quàntic tal que, un cop feta, deixa el sistema en un estat propi de l’observable mesurat, sense destruir-lo.
Això permet fer la mateixa mesura repetidament i obre la possibilitat de mesurar efectes molt petits La idea d’aquest tipus de mesura fou introduïda per Braginsky a la dècada de 1970 en el context de la detecció d’ones gravitacionals Darrerament s’han realitzat mesures sense destrucció en sistemes òptics, cosa que ha permès, per exemple, seguir en temps real per primer cop l’evolució del nombre de fotons atrapats en una cavitat òptica grup de Serge Haroche, 2007
Christiaan Huygens

Christiaan Huygens
© Fototeca.cat
Física
Físic neerlandès.
El 1673 publicà la seva obra cabdal, Horologium oscillatorium , síntesi dels seus coneixements de mecànica, que fructificaren en l’invent del rellotge de pèndol Juntament amb el seu germà Constantijn, construí telescopis gràcies als quals pogué explicar l’anell de Saturn i descobrir Tità, satèllit de Saturn i microscopis amb els quals investigà sobre petits organismes vius És famosa la seva teoria sobre la natura ondulatòria de la llum Traité de la lumière , 1690 Feu importants aclariments sobre la força centrífuga De vi centrifuga i sobre el xoc dels cossos elàstics De motu…
cèl·lula de Barton
Física
Convertidor de diferències de pressió en petits desplaçaments angulars, format per dues cambres elàstiques plenes d’oli de silicona, separades per un sistema hidràulic.
El desplaçament de les dues cambres és transmès a un eix giratori per l’acció d’una politja La cèllula de Barton és molt emprada com a detector de la pressió diferencial en els cabalímetres basats en la diferència de pressió generada per un element d’estrangulació