Resultats de la cerca

En astronomia, aquest teorema és aplicat a l’estudi del moviment d’un planeta respecte al Sol i és conegut com la segona de les tres lleis de Kepler La demostració és obtinguda d’aplicar el teorema del moment angular al cas particular del moviment d’un punt material M sotmès a un sistema de forces centrals que passen pel punt O , respecte al qual hom obté els moments Aquests moments tenen una resultant nulla i, per tant, el moment angular L és un vector constant perpendicular sempre als radis vectors, que descriuran com a conseqüència una trajectòria plana Si hom considera la…

Així, per exemple, quan hom estudia el moviment d’un planeta al voltant del Sol, pot estudiar-lo com si fos un sistema de dos cossos interaccionants, i resoldre el moviment de cadascun d’ells, o bé considerar només el moviment del planeta al voltant del centre de massa del sistema planeta-Sol, tot considerant com a massa del planeta la seva massa efectiva , que és donada per μ = m p M S / m p + M S , on m p i M S són les masses del planeta i del Sol, respectivament Hom troba conceptes similars en d’altres parts de la física

Geomètricament, és definida pels punts de l’ellipsoide en què el pla tangent equidista del centre de l’ellipsoide El pol terrestre descriu una polhòdia sobre la superfície del planeta, a causa del moviment de precessió de l’eix de rotació de la Terra al voltant de l’eix d’inèrcia

Doctorat a Rochester 1941, fou professor a Princeton 1967-70 Estudià l’espectroscòpia atòmica de les microones, féu mesuraments relativistes del planeta Mercuri, tractà els processos de radiació coherent i, en el camp de l’astrofísica, descobrí que el Sol no és esfèric És autor de Principles of Micro-Wave Circuits 1948, An Introduction to Quantum Mechanics 1960, The Theoretical Significance of Experimental Relativity 1964 i Gravitation and the Universe 1970

Es doctorà el 2007 a la Universitat de Barcelona Professor a l’School of Physics and Astronomy Queen Mary de la Universitat de Londres, s'especialitzà en tècniques de precisió i anàlisi de dades en la detecció d’ exoplanetes , especialment en els més similars a la Terra pròxims al sistema solar El 2016, l’equip dirigit per ell anuncià el descobriment de Pròxima b, un planeta a 4,2 milions d’anys llum de la Terra, de característiques que podrien ser similars, descobriment que li valgué ser considerat per la revista Nature un dels deu científics de l’any El 2018 aquesta mateixa…

El 1797 donà a conèixer un mètode per a determinar òrbites del tipus parabòlic aquest mètode, conegut amb el seu nom, ha estat molt útil per a determinar l’òrbita de molts cometes, atès que la majoria tenen trajectòries ellíptiques tan obertes que poden ésser assimilades a paràboles Redescobrí el primer asteroide, Ceres, basant-se en els càlculs de l’òrbita fets per Gauss a partir de les poques observacions efectuades per Piazzi El 1802 descobrí el segon asteroide, Pallas, i el 1807 el quart, Vesta Establí la hipòtesi que l’origen de tots els asteroides fou la destrucció, per causes…

Els raigs còsmics primaris xoquen amb les partícules existents a les altes regions atmosfèriques i produeixen els raigs còsmics secundaris , formats d’un seguit de partícules de característiques molt diverses Hom els detecta mitjançant diferents detectors de partícules, com les cambres de boira, les cambres d’ionització, els comptadors de Geiger-Müller, les emulsions fotogràfiques, etc Llur energia mitjana és de 2 GeV per partícula, i hom n'ha detectat fins de 10 11 GeV Llur abundància relativa minva regularment amb l’energia En gran part són composts de protons, un 10%, de nuclis d’heli, i…

Investigador 1941-61 al National Institute for Medical Research, on desenvolupà el cromatògraf de gasos de captura d’electrons, que feu possible la detecció de clorofluorocarburs CFC i altres gasos presents en petites quantitats en l’atmosfera El 1961 fou cridat per la NASA per a planificar experiments adreçats a detectar vida a Mart Inicià, així, els seus estudis comparatius de les atmosferes dels planetes propers que el portaren, d’una banda, a negar la possibilitat que hi hagués vida a Mart o a Venus, i d’una altra, a formular la hipòtesi —anomenada hipòtesi Gaia — que la composició de l’…

Estudià física a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1976 i on fou professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins al 2016 Professor convidat a la Danube University Krems Àustria, entre el 1993 i el 1995 fou president de l’Ecsite European Collaborative for Science & Technology Molt dedicat a la divulgació científica, el 1983 impulsà a l’editorial Tusquets la collecció Metatemas , que dirigí, on publicà obres clàssiques del pensament científic, i també molts dels seus llibres Fou també un assidu collaborador amb articles científics a la premsa general i no…