Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
dualitat ona-corpuscle
Física
Concepte que denomina el fet que totes les formes de matèria i d’energia es poden representar bé com a formades per partícules, bé com a ones, essent les dues representacions igualment vàlides.
La tria entre una d’aquestes formes per a l’estudi d’un determinat problema és una qüestió de conveniència, ja que usualment el tractament de certs fenòmens és més simple en l’una que en l’altra Aquest concepte es basa en els treballs d’Albert Einstein que identificà les partícules amb què es poden representar les ones electromagnètiques els fotons i de Lde Broglie que associà una longitud d’ona amb les partícules materials, com ara els àtoms Fins avui s’ha observat comportament ondulatori d’electrons, àtoms i àdhuc molècules constituïdes per desenes d’àtoms
matèria tova
Física
Camp de recerca de la física de la matèria condensada que se centra en l’estudi dels sistemes físics que poden ser deformats de manera simple per tensions o fluctuacions tèrmiques, com ara líquids, col·loides, polímers, escumes, etc, mentre que els efectes quàntics són negligibles.
Un exemple típic d’estudi són els cristalls líquids que es poden trobar en certes pantalles d’ordinador, descoberts per P-Gde Gennes, per la qual cosa rebé el premi Nobel de física el 1991
puntual
Astronomia
Física
Dit de les fonts radiants les dimensions de les quals poden ésser negligides i, per tant, poden ésser considerades matemàticament com un punt emissor.
màquina quàntica
Física
Màquina que efectua moviments que tan sols poden ser explicats per la mecànica quàntica.
El 2009 un equip de físics dels Estats Units dissenyà i construí la primera màquina quàntica de la història, constituïda per una paleta metàllica semiconductora nitrur d’alumini recobert d’alumini refredada fins prop de 0 K i capaç de moure’s per efecte d’una quantitat mínima d’energia, i que de resultes d’això pot trobar-se en dos estats simultàniament
transparent
Física
Que deixa passar la llum de manera que poden veure’s els objectes a través seu.
mescla
Física
Química
Sistema format per dos components o més en qualsevol proporció, que poden separar-se per mitjans físics.
Les mescles constituïdes per dos components són anomenades binàries , i són les més corrents Un tipus de mescla binària d’una importància especial és la mescla eutèctica eutèctic Hom pot considerar diversos tipus de mescles, segons la fase de cada component Un d’aquests tipus és el de la d’un sòlid amb un altre sòlid, com és el cas de les mescles de colorants, fetes per tal d’obtenir una propietat que no posseeixen els components per separat, i el de diversos aliatges En el cas de la mescla de sòlids amb líquids, l’objectiu a assolir pot ésser la dissolució o la dispersió del sòlid en el si…
mujada
Física
Agronomia
Mesura agrària equivalent al tros de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia.
Equival a 2 025 canes quadrades, o sia, 4 896,5 m 2
gas
Física
Nom donat a certs conjunts de partícules que poden ésser estudiats aplicant les teories de la mecànica estadística.
Així, hom parla sovint de gas de neutrons, de protons, d’electrons, etc
moment magnètic
Física
Donada una espira per la qual circula un corrent d’intensitat I, vector μ definit per la fórmula μ = I s, on s és un vector perpendicular al pla de l’espira, de sentit donat per la regla del tirabuixó i de mòdul igual a la superfície de l’espira.
És anomenat també moment dipolar magnètic Mitjançant el càlcul integral hom generalitza el concepte de moment magnètic per a qualsevol tipus d’espira, sigui o no plana, per a un solenoide μ = NI s , essent N el nombre d’espires i per a un cos sotmès a l’acció d’un camp magnètic imantació D’altra banda, hom també associa un moment magnètic a les òrbites tancades que poden seguir les càrregues elèctriques en vol, com poden ésser les dels electrons atòmics en els models de Rutherford i Bohr
con de llum

Representació en dues dimensions espacials del con de llum tetradimensional de l’esdevenimentO
©
Física
A l’espaitemps tetradimensional de la relativitat especial, figura que palesa gràficament el significat dels conceptes passat, present i futur d’un esdeveniment qualsevol O.
És una superfície hipercònica de dos fulls formada pels esdeveniments separats de l’esdeveniment O origen de coordenades per un 4-interval tipus-llum Δ s 2 = c 2 Δ t 2 - |Δ r | 2 = 0 Els punts A de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t > 0, formen el con del futur o simplement, el futur de l’esdeveniment 0 els punts B de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t < 0, formen el con del passat O , simplement, el passat de O els punts C de l’exterior del con de llum, que satisfan Δ s 2 < 0, formen el present de O Si un esdeveniment E ,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina