Resultats de la cerca

Combinant idees de la física, les matemàtiques i les ciències de la informació, la recerca en computació quàntica féu un salt qualitatiu el 1994, quan Peter Shor publicà un algorisme basat en les lleis quàntiques que seria capaç de factoritzar un nombre gran en els seus factors primers en un temps exponencialment més curt que l’algorisme clàssic corresponent Atès que aquest tipus de processos estan a la base de les comunicacions electròniques xifrades per exemple, entre bancs, és un camp de gran interès fonamental, però també pràctic En l’actualitat, una línia central de recerca és el disseny…

Un MED pot estar compost de dues cadenes de polímers i un àtom central que fa de pont i controla el flux d’electrons entre elles

L’alta energia i la gran densitat necessàries per a crear aquest plasma ha impedit fins ara d’observar-lo, però és un dels grans objectius en els experiments relativistes amb ions pesants Hom creu que aquest plasma existí en la primera milionèsima de segon després del big-bang i que ara podria produir-se al centre dels estels de neutrons Podria ésser produït en el RHIC, collisionador relativista d’ions pesants, la construcció del qual s’ha projectat a Brookhaven, als EUA

Molts sistemes dinàmics deterministes mostren comportaments impredictibles Al mateix temps, l’evolució de certs fenòmens aparentment caòtics sembla tendir a un cert ordre en el temps Un sistema aparentment ordenat pot prendre un moviment desordenat, que finalment esdevé completament irregular, caòtic Només tres graus de llibertat són suficients per a observar el caos determinista, que es produeix en fenòmens macroscòpics Les equacions que governen aquest moviment caòtic macroscòpic són completament deterministes El caos determinista es caracteritza per l’existència d’un atractor estrany, d’…

Aquesta diferència de fase és causada pel gruix de les mostres o per llur índex de refracció, diferent del del medi La tècnica és útil quan les mostres no presenten una absorció diferent del medi no són objectes d’amplitud , per la qual cosa, si no fos per la tècnica del contrast de fase, serien transparents i incolores, sense cap contrast de claredat o color amb el medi, del qual no podria diferenciar-se Les mostres d’aquest tipus són objectes de fase

Aquestes eren obtingudes en resoldre l’equació d’ones relativista que descriu l’evolució de qualsevol partícula de spin 1/2 , bé sigui aquesta lliure o bé sotmesa a un camp de forces electromagnètiques Segons la teoria dels forats de Dirac, el dilema podria ésser resolt postulant que el buit és totalment ocupat per electrons d’energia negativa positrons , tesi d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli En aquesta teoria, el buit és representat, doncs, per un gas de Fermi de densitat infinita, completament inobservable i que no dóna lloc a cap efecte de tipus gravitatori ni electromagnètic

Les supercordes i les teories que les empren intenten aconseguir la compatibilitat entre la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat la idea és assolir una descripció quàntica de la gravitació, amb la qual cosa es podria arribar a la unificació matemàtica dels quatre tipus fonamentals d’interacció Per a fer-ho, hom descriu uns objectes unidimensionals semblants a cordes, que poden ésser obertes o tancades Les supercordes permeten definir un tipus de supersimetria que relaciona els dos tipus de partícules fonamentals, els fermions i els bosons La teoria necessita, però, que l’espai…

A partir de l’observació que l’horitzó d’esdeveniments creix sempre que cau matèria en un forat negre, J Bekenstein suggerí que això significava una mesura del creixement de l’entropia del forat negre Hawking, d’acord amb la segona llei de la termodinàmica, afirmà que si un forat negre té entropia també ha de tenir certa temperatura i això provoca que hagi d’emetre radiació Els càlculs teòrics mostren que un forat negre ha d’emetre partícules i radiació com si fos un cos calent amb una temperatura inversament proporcional a la seva massa L’emissió es podria entendre prenent parells de…

Príncep de Broglie i, a la mort del seu germà Maurice, duc de Broglie, professor de física teòrica a la Universitat de París l’any 1928 En la seva tesi doctoral La Théorie des Quanta 1924 proposà una solució als problemes plantejats per les hipòtesis de Plank i d’Einstein en suggerir que, així com la llum sembla tenir una doble natura per tal com es comporta unes vegades com a ona i d’altres com a corpuscle, podria succeir el mateix amb les partícules elementals en moviment el desenvolupament d’aquesta idea per part de Heisenberg, Schrödinger i d’altres, com també l’experiència de difracció…