Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
multiplet
Física
Nivell degenerat format per subnivells molt pròxims.
En espectroscòpia, es palesa per l’aparició de ratlles molt pròximes entre elles
visió binocular
Física
Visió en la qual hom empra tots dos ulls.
La sensació de relleu, especialment en objectes pròxims, es deu al fet que les imatges que es formen en els ulls són lleugerament diferents perquè provenen de punts de vista una mica separats
semiconductor amorf
Electrònica i informàtica
Física
Química
Semiconductor no cristal·lí els àtoms del qual no presenten un ordre periòdic de llarg abast tot i que a escala atòmica no estiguin completament desordenats.
La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals
Guillem Anglada i Escudé
Física
Astrofísic.
Es doctorà el 2007 a la Universitat de Barcelona Professor a l’School of Physics and Astronomy Queen Mary de la Universitat de Londres, s'especialitzà en tècniques de precisió i anàlisi de dades en la detecció d’ exoplanetes , especialment en els més similars a la Terra pròxims al sistema solar El 2016, l’equip dirigit per ell anuncià el descobriment de Pròxima b, un planeta a 4,2 milions d’anys llum de la Terra, de característiques que podrien ser similars, descobriment que li valgué ser considerat per la revista Nature un dels deu científics de l’any El 2018 aquesta mateixa…
altura manomètrica
Física
Terme aplicat a les instal·lacions de bombament de líquids per a designar la capacitat d’elevació, és a dir, l’augment d’energia comunicat al líquid per l’aparell elevador, per oposició al d’altura geomètrica (o estàtica), que designa simplement la distància vertical entre dos nivells.
És igual a la suma de l’altura geomètrica i les pèrdues de càrrega que es produeixen entre els dos punts considerats, quan el corrent és establert Hom pot determinar-la experimentalment calculant la diferència entre les altures de càrrega mesurades en dos punts pròxims a l’aparell de bombeig bomba, ariet, etc, l’un corrent amunt i l’altre corrent avall Tant per a l’altura manomètrica com per a l’altura geomètrica hom distingeix, en una installació de bombament, l’altura d’aspiració entre el nivell del dipòsit inferior i el centre de la bomba, l’altura d’impulsió entre el centre…
catetòmetre
Física
Instrument que serveix per a mesurar la distància vertical entre dos punts pròxims, en especial quan no són a la mateixa vertical.
Emprat ja per Gay-Lussac, consisteix en una ullera astronòmica, horitzontal, mòbil mitjançant un cargol micromètric al llarg d’un suport vertical graduat La lectura és feta amb l’ajuda d’un nònius
centre instantani de rotació
Física
Punt en què concorren les normals a la trajectòria d’un punt material mòbil corresponents a dos instants de temps molt pròxims, t
i t
+ dt
.
En aquest instant t , hom pot considerar que el moviment del punt és una rotació al voltant d’aquest centre instantani, per la qual cosa és anomenat també centre de curvatura
espectre òptic
Física
Espectre atòmic o molecular que correspon a transicions electròniques de baixa energia, en què les freqüències produïdes pertanyen a l’infraroig i a l’ultraviolat pròxims.
ventre
Física
En la propagació d’una ona estacionària per un medi, cadascun dels punts del medi en els quals l’amplitud és màxima respecte als punts més pròxims.
El valor de cresta és el valor numèric que pren el ventre d’una magnitud variable amb el temps
velocitat de reacció
Física
Química
Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius mitjançant la…