Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
hidrodinàmica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels líquids en relació amb les forces que el produeixen.
Més específicament hom dóna aquest nom a l’estudi aprofundit, de caire matemàtic, fet a partir de la consideració del líquid com un medi continu homogeni i isòtrop moltes de les seves formulacions són extensives als gasos El nom d’hidrodinàmica fou introduït per Daniel Bernoulli, el 1738, però la seva consolidació com a branca científica autònoma fou sobretot obra de Leonhard Euler, que establí les equacions diferencials del moviment i donà la formulació actual a resultats anteriors Durant els s XVIII i XIX la hidrodinàmica així formulada es desenvolupà amb independència de la recerca…
uníson | unísona
magnetocalòric | magnetocalòrica
Física
Dit dels fenòmens calorífics que es produeixen en imantar una substància ferromagnètica.
raigs corpusculars
Física
Radiació la natura de la qual és corpuscular.
Entre els raigs corpusculars més coneguts hi ha els raigs α alfa i β beta emesos per les substàncies radioactives, els raigs catòdics catòdic i els raigs còsmics còsmic També cal esmentar els raigs δ delta, que són formats per electrons i es produeixen com a conseqüència de la ionització dels àtoms quan els raigs α o β travessen la matèria, i els anomenats raigs positius o raigs canals , que són raigs corpusculars formats per ions positius que es produeixen en els tubs de descàrrega, com a conseqüència de la ionització dels àtoms i molècules del gas enrarit present
claredat
Física
Sensació subjectiva del nivell d’il·luminació d’un objecte.
En fotometria visual, és la variable subjectiva que varia amb la luminància de l’objecte luminàncies iguals produeixen la mateixa claredat subjectiva
efecte Aharonov-Bohm
Física
Efecte que es manifesta per variacions del camp electromagnètic vectorial associat amb una partícula fins i tot en absència de camps elèctrics o magnètics externs.
Una manifestació d’aquest efecte, descobert per Y Aharonov i D Bohm l’any 1959, són determinats fenòmens d’interferència que produeixen les partícules
bilent de Billet
Física
Dispositiu inventat per Félix Billet (Fismes, Xampanya 1808 — Dijon, Borgonya 1882) que consisteix en una lent convergent tallada transversalment per la meitat i amb les dues parts separades lleugerament.
Les ones lluminoses que, procedents d’un focus puntual collocat a l’eix òptic del sistema, travessen les dues parts de la lent produeixen bandes d’interferència en incidir en una pantalla collocada a posta
sobrefusió
Física
Estat d’una substància que resta líquida a una temperatura inferior a la del punt de fusió corresponent a les condicions en què es troba.
Es presenta en líquids molt purs que hom manté en repòs La inclusió d’una impuresa o d’un petit cristall de la substància o bé un moviment brusc produeixen la conversió quasi instantània de tot el líquid en sòlid
teleobjectiu
Fotografia
Física
Objectiu que permet de fotografiar objectes situats a una gran distància de la càmera fotogràfica o obtenir imatges d’objectes situats prop de la càmera a una escala molt més gran que la dels objectius ordinaris.
El teleobjectiu és constituït per dos sistemes de lents, l’un convergent i l’altre divergent, collocats a una distància tal, que produeixen una imatge real molt augmentada de l’objecte El camp dels teleobjectius, d’uns 20°, és molt més reduït que el dels objectius ordinaris
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina