Resultats de la cerca

Investigà en el camp de la física atòmica separació dels isòtops de l’urani i, més tard, féu estudis sobre difracció de raigs X, els quals permeteren a Watson i Crick de proposar un model nuclear de l’àcid desoxiribonucleic 1953 El 1962 compartí amb aquests dos investigadors el premi Nobel de medicina, que els fou atorgat pels descobriments referents a l’estructura molecular dels àcids nucleics i llur significació per a la transferència d’informació en la matèria viva

Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Hamburg Fins el 1941 treballà en aquesta universitat, i després ho féu en l’institut de tecnologia de Hannover fins el 1949, que fou nomenat professor a Heidelberg Els seus estudis sobre l’àtom i les teories que exposà sobre les capes nuclears el conduïren a proposar el seu model nuclear el 1949, establert amb la collaboració de MGoeppert-Mayer i EPWigner Tots tres reberen el premi Nobel de física el 1963 Amb MGoeppert-Mayer publicà Elementary Theory of Nuclear Shell Structure 1955

L’objectiu principal d’aquesta ciència és proposar un mecanisme , descripció detallada del camí de la reacció, com a explicació dels fets observats La cinètica química, per tal com informa sobre velocitats i mecanismes de transformació dels reactants en productes, complementa, en l’estudi de les reaccions, la termodinàmica, atès que aquesta ciència únicament considera la relació d’energia entre reactants i productes i no assenyala les etapes ni la rapidesa del camí que porta a l’equilibri de la reacció La termodinàmica dels processos irreversibles només tracta satisfactòriament…