Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
cogeneració

Sistemes de cogeneració: a, turbina de contrapressió; b, cicle combinat turbina de gas-turbina de vapor; c, motor de combustió interna
Física
Producció conjunta d’electricitat (o energia mecànica) i d’energia calorífica útil.
Quan la cogeneració és emprada en indústries no productores d’energia sinó usuàries, hom parla d’ autogeneració Els sistemes anomenats d’ energia total són sistemes de cogeneració que s’autoprodueixen totes les energies necessàries Els sistemes de cogeneració parteixen sempre d’una energia exterior generalment provinent d’un combustible gas, carbó, fuel, etc i la transformen en les diferents energies necessàries treball mecànic, electricitat, calor, etc Sistemes usuals de cogeneració són els cicles de turbines de contrapressió , els cicles turbina de gas-turbina de vapor i els motors de…
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…
sistema conservatiu
Física
Sistema tancat, en el qual l’energia mecànica és constant, o sistema obert, en el qual tot el treball exterior pugui ésser considerat com a provinent de l’energia cinètica i potencial del sistema.
ullera

Aspecte d’una petita ullera astronòmica sobre una muntura equatorial
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.
La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…