Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
radiació de Hawking
Radiació de Hawking Es pot formar en un punt de l’espai una parella partícula-antipartícula (A), d’energia total nul·la, ques’anihilarà ràpidament (B); si el forat negre captura una d’aquestes partícules (C), l’altra (D) serà detectable i semblarà que prové del mateix forat negre
© Fototeca.cat
Física
Efecte previst teòricament per S. Hawking, basant-se en la relativitat general i la mecànica quàntica, segons el qual un forat negre pot emetre cert tipus de radiació.
A partir de l’observació que l’horitzó d’esdeveniments creix sempre que cau matèria en un forat negre, J Bekenstein suggerí que això significava una mesura del creixement de l’entropia del forat negre Hawking, d’acord amb la segona llei de la termodinàmica, afirmà que si un forat negre té entropia també ha de tenir certa temperatura i això provoca que hagi d’emetre radiació Els càlculs teòrics mostren que un forat negre ha d’emetre partícules i radiació com si fos un cos calent amb una temperatura inversament proporcional a la seva massa L’emissió es podria entendre prenent parells de…
enriquiment
Columna de difusió gasosa per a l' enriquiment de l’urani: les molècules de gas amb l’isòtop 235, més lleugeres, travessen més ràpidament el disufsor; repetint moltes vegades l’operació, es forma un flux cada vegada més ric en urani 235
© Fototeca.cat
Física
Química
Procés per mitjà del qual hom incrementa la proporció amb què es presenta un component d’una mescla, en detriment dels altres.
L' enriquiment de l’urani té per objecte augmentar la proporció d’urani-325 el material fissible que hi ha en una mostra d’urani natural, en què es barreja aquest isòtop amb el d’urani-328 Els prosessos d’enriquiment, siguin per difusió gasosa o per centrifugació , aconsegueixen que la proporció de l’U-235 passi del 0,72% a prop del 3%
efecte de Barnett
Física
Generació d’un moment magnètic en un cos ferromagnètic desimantat.
Té lloc quan hom el fa girar ràpidament L’efecte oposat és l' efecte d'Einstein-de Haas
baroscopi
Física
Aparell emprat per a verificar la validesa del principi d’Arquimedes en els gasos.
És una balança de braços iguals que a pressió atmosfèrica normal manté l’equilibri entre una esfera de coure, buida i tancada hermèticament, i una altra de massissa de pes equivalent i, per tant, de volum molt més petit Collocat el baroscopi a l’interior d’una campana de buit, en fer disminuir progressivament la pressió de l’aire de la campana mitjançant una bomba de buit, hom observa com la balança es decanta cap al costat del qual penja l’esfera buida, perquè, en disminuir la pressió, la força ascensional sobre l’esfera buida disminueix molt més ràpidament
gradient
Física
Matemàtiques
Donada una funció f
derivable i definida en una regió de l’espai ℝ 3
, funció vectorial (grad f
o ∇ f
) definida per la fórmula
.
En cada punt, és un vector perpendicular a la superfície f = constant, que passa pel punt en què és calculat, i, per tant, té la direcció en la qual varia més ràpidament Per extensió, hom anomena gradient d’una funció en una direcció o derivada direccional la projecció del vector gradient en aquella direcció Així, fixada una direcció, el gradient d’una funció en aquella direcció dóna el ritme de variació de la funció en avançar en la direcció considerada En meteorologia i en física de fluids són molt utilitzats els gradients tèrmics i baromètrics per a referir-se a les…
climatització
Condicionament mecànic: 1 sistema d’inducció (entrada d’aire acondicionat); 2 sistema de retorn (sortida d’aire viciat); 3 alimentació exterior; 4 equip unitari (sistema tot/aire - fred/calor). Condicionament natural: 5 espècie vegetal de fulla caduca Condicionament passiu: 6 vela para-sol; 7 aïllament tèrmic en paraments verticals i horitzonals; 8 persianes i vidres dobles amb cambra d’aire
© Fototeca.cat
Física
Condicionament de l’aire, per a aconseguir en un local, vehicle, etc, unes característiques de temperatura i humitat agradables al cos humà, o bé convenients per raons sanitàries, o d’altres.
El control de temperatura consisteix bàsicament en calefacció a l’hivern i refrigeració a l’estiu, per a aconseguir unes temperatures al voltant d’uns 20°C, sigui quina vulgui la temperatura exterior Com que l’home tendeix a adaptar-se al medi ambient, les temperatures confortables a l’hivern són més baixes que a l’estiu, de manera que, a l’hivern, a 20-22°C hom obté una sensació de confort que, a l’estiu, és equivalent a la de 23-25°C La humitat convé que es mantingui entre el 60 i el 70% de la de saturació a l’hivern, i entre el 40 i el 50% a l’estiu En particular a l’estiu, per a una bona…
electró desacoblat
Física
Electró d’un gas ionitzat que, en presència d’un camp elèctric, guanya energia més ràpidament que no perd per col·lisions amb la resta de partícules del gas.
cambra de bombolles
cambra de bombolles del CERN
© Fototeca.cat
Física
Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un líquid superescalfat determina un deixant d’ions sobre el qual es forma una traça de bombolletes que visualitza la trajectòria de la partícula.
L’energia alliberada en cada punt d’ionització es transforma ràpidament en energia cinètica molecular, la qual cosa produeix un augment local de la temperatura i de la pressió de vapor, de manera que, en superar així la tensió superficial que tendiria a mantenir compacte el líquid, es formen les bombolletes d’un diàmetre d’uns 0,1 mm El sobreescalfament del líquid és aconseguit mitjançant una expansió elàstica ràpida adiabàtica, que dura només alguns millisegons, generada per un disposititu d’expansions i recompressions periòdiques amb una freqüència d’uns 100 Hz que és disparat…
holograma
Esquema de l’enregistrament d’un holograma
© Fototeca.cat
Física
Negatiu fotogràfic (transparent) impressionat a conseqüència de la interferència de dos feixos de llum coherents i que, il·luminat i observat adientment, reprodueix una imatge en relleu de l’objecte fotografiat.
El principi òptic de l’holograma fou descobert per D Gabor el 1947, però no fou posat en pràctica fins el desenvolupament d’una font eficient de llum coherent, el làser , que fou aplicat en aquest camp per EN Leith, J Upatnieks i CW Stroke, a partir del 1963 L' enregistrament d’un holograma s’assoleix de la següent manera La llum emesa per un làser és dividida en dos feixos mitjançant un mirall semitransparent Un dels feixos, anomenat feix de referència , illumina directament o bé a través d’algun sistema òptic intermedi el negatiu fotogràfic L’altre feix, anomenat feix objecte , illumina l’…
cambra de boira
Física
Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un vapor sobresaturat determina un deixant d’ions sobre els quals es condensen gotetes, tot formant una traça que visualitza la trajectòria de la partícula.
Les gotetes es formen perquè, en un vapor sobresaturat, els ions actuen com a nuclis de condensació, atès que llur camp electroestàtic venç la tensió superficial que evitaria la formació de gotetes Les sobresaturació del vapor és aconseguida de diferents maneres A la cambra d’expansió , un vapor saturat és expansionat adiabàticament ràpidament i, com a conseqüència, disminueix la seva temperatura i esdevé sobresaturat un sistema de recompressions i expansions successives permeten la utilització continuada de la cambra, bé que hi ha sempre un temps mort en què les condicions no…