Resultats de la cerca

L’objectiu principal d’aquesta ciència és proposar un mecanisme , descripció detallada del camí de la reacció, com a explicació dels fets observats La cinètica química, per tal com informa sobre velocitats i mecanismes de transformació dels reactants en productes, complementa, en l’estudi de les reaccions, la termodinàmica, atès que aquesta ciència únicament considera la relació d’energia entre reactants i productes i no assenyala les etapes ni la rapidesa del camí que porta a l’equilibri de la reacció La termodinàmica dels processos irreversibles només tracta satisfactòriament…

Aquesta síntesi ve donada per un conjunt de reaccions nuclears entre les quals destaquen les del cicle del carboni Les reaccions de nucleosíntesi són estudiades en astrofísica per a intentar explicar la formació dels elements a les atmosferes estellars nucleosíntesi estellar i també en cosmologia a l’hora d’explicar la formació dels nuclis d’hidrogen i heli a partir de neutrons i protons nucleosíntesi primordial

L’ús de traçadors ha posat en evidència l’espontaneïtat de les reaccions de bescanvi isotòpic, bé que n'hi ha que necessiten la intervenció d’un catalitzador perquè llur velocitat sigui apreciable El bescanvi isotòpic té aplicacions en la preparació de composts marcats, la separació d’isòtops i com a mitjà d’estudi dels mecanismes de reaccions, dels enllaços químics i de l’estructura de les molècules

En aquesta mena de reaccions es produeix un alliberament d’energia

Aquest principi, anomenat també del treball màxim , només és vàlid a temperatures pròximes a l’ambiental i per a reaccions exotèrmiques

Especialitzat en física nuclear, estudià diverses reaccions de desintegració i transmutació i el 1933 aconseguí d’anihilar la matèria, mitjançant el bombardeig del platí amb electrons positius, amb la qual cosa obtingué fotons

Investigà en el camp de la teoria quàntica, les reaccions termonuclears, les descàrregues elèctriques en el plasma amb Sakharov, el moment magnètic del neutró, etc, i interpretà la radiació de Čerenkov descoberta el 1934 juntament amb IFrank 1937 Rebé el premi Stalin el 1946, i el premi Nobel de física el 1958, compartit amb P Čerenkov i I Frank

Es graduà a la Universitat de Moscou el 1930 i en fou professor des del 1936 fins al 1956 Des d’aquest any fins al 1965 fou director de l’institut de recerca nuclear de Dubna Treballà en el camp de la física i estudià les reaccions en cadena i la física de les partícules Fou membre de diverses acadèmies científiques

Treballà al National Bureau of Standards 1920, a la Carnegie Institution 1924-29 i en diferents universitats nord-americanes Minnesota, Nova York, Wisconsin, Yale El 1924 participà en el projecte Manhattan però més tard l’abandonà S'interessà per l’estudi del magnetisme terrestre i de la ionosfera, i participà en el desenvolupament de la teoria de les ressonàncies de les reaccions nuclears teoria de Breit-Wigner

En un sentit més rigorós, relació dQ/dT entre l’energia calorífica dQ lliurada a un sistema i l’augment de temperatura dT , quan aquesta darrera tendeix a zero, sempre que no tinguin lloc canvis de fase o reaccions químiques Si la massa del sistema és un gram, la capacitat calorífica rep el nom de calor específica si és un mol, calor molar, i si és un àtom gram, calor atòmica