Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
simultaneïtat
Física
Realització de dos esdeveniments o de dos fenòmens en el mateix instant t
.
Fins a l’establiment de la teoria de la relativitat hom creia que la noció de simultaneïtat era absoluta, és a dir, que si dos fenòmens són simultanis per a un observador, ho són per a tots els observadors inercials respecte a ell La crítica d’Einstein d’aquesta noció provà que no hi havia cap base experimental suficient per a acceptar-ho, i de la seva teoria de la relativitat resultà la noció de relativitat de la simultaneïtat dos esdeveniments A i B poden ésser simultanis per a un observador, però ocórrer A abans que B per a un altre observador, i B abans que A per a un tercer observador,…
tokamak

Vista escorxada de tokamak del JET; A, circuit magnètic; B, estructura mecànica; C, bobines generadores del camp magnètic toroidal; D, bobines internes generadores del camp magnètic poloïdal; E, cambra de buit; F, bobines externes generadores del camp magnètic poloïdal
Física
Dispositiu experimental destinat a estudiar problemes de confinament del plasma que, mitjançant paranys magnètics tancats, el manté en un espai de forma anular i, per tant, no pot escapar-se per desplaçament al llarg de les línies de força del camp magnètic.
Desenvolupat inicialment a l’URSS, posteriorment n'han estat construïts als EUA, el Japó, l’Estat francès, l’Alemanya Federal i el Regne Unit, i han atès temperatures de l’ordre dels 60 milions de graus El tokamak és un dels dispositius que dóna més esperances als investigadors de poder aconseguir la realització d’un reactor nuclear de fusió confinament , JET El terme és l’acrònim de Toroidal’naja kamera s magnitnym polem , "cambra toroidal amb camp magnètic’ L’any 2010 s’inicià a Cadarache França la construcció d’un tokamak de grans dimensions que constituïa l’element central…
fotó
Física
Quàntum d’energia en forma de radiació electromagnètica, emès o absorbit per la matèria.
Fou introduït per Einstein, l’any 1905, per donar una explicació satisfactòria de l’efecte fotoelèctric Amb la realització d’experiències de xoc entre electrons i radiació lluminosa efecte Compton hom ha pogut constatar el caràcter de partícula que presenta a vegades el fotó, la qual cosa permet d’associar-li un moment hv/c i una energia hv v essent la freqüència de la radiació El fotó té spin igual a 1, i, per tant, és un bosó com que la seva massa en repòs és nulla, l’helicitat del fotó només pot ésser 1 o -1, però no 0 Hom el representa pel símbol γ
Georges Claude
Física
Físic i enginyer francès, membre de l’Académie des Sciences des del 1924.
Interessat per l’estudi dels gasos, el 1906 modificà el mètode Linde per a l’obtenció d' aire líquid i el féu més econòmic Més tard, l’any 1911, reeixí en la realització d’un procediment industrial de separació dels components de l’aire per destillació fraccionada L’any 1910 començà els estudis sobre les descàrregues elèctriques en gasos, que li mostraren la possibilitat de llur ús en illuminació Primerament l’aplicà només als cartells lluminosos, però quan, el 1930, recobrí interiorment els tubs amb substàncies fluorescents que feien una llum blanca, llur utilització s’estengué…
cicle Stirling
Física
Tecnologia
Cicle termodinàmic teòric d’una màquina tèrmica reversible constituït per la successió de les quatre fases per les quals evoluciona un gas perfecte, entre dues fonts de calor a temperatura constant, separades per un bescanviador adiabàtic.
Les quatre fases són les següents una compressió isotèrmica del gas en contacte amb la font freda un reescalfament a volum constant fins a la temperatura de la font calenta una expansió isotèrmica del gas en contacte amb la font calenta, i un refredament en el bescanviador fins a la temperatura de la font freda El rendiment del cicle teòric de Stirling és igual al rendiment màxim de Carnot d’una màquina ideal que evoluciona entre les mateixes fonts calenta i freda El cicle Stirling ha estat adaptat a la realització de prototips de motors de combustió externa, del tipus de motor…
sistema aïllat
Física
Sistema termodinàmic o mecànic on no hi ha cap intercanvi d’energia (flux de calor, realització o recepció de treball) amb el medi exterior.
estat sòlid

Diamants, exemple d’estat sòlid
(CC0)
Física
Estat de la matèria en què les molècules que la componen, a causa de les forces de cohesió, tenen un moviment entre elles molt restringit, limitat a una vibració entorn d’una posició d’equilibri fixa.
Quan un sòlid és format per molècules repartides regularment en l’espai, de manera que és possible de definir un vector constant que permet de passar d’un punt a un altre d’anàleg, hom diu que el sòlid és un cristall o que és cristallitzat quan hi ha un cert ordre, bé que no hi ha una regularitat en la xarxa, hom parla de quasicristall D’altres, però, tenen llurs components escampats aleatòriament per la massa que constitueix el cos i són anomenats amorfs , com és el cas del vidre, la fusta, el niló, etc De fet, només els cossos cristallins són considerats sòlids en l’estudi d’aquest estat d…
gas
Física
Estat de la matèria en què les molècules que el componen resten poc lligades entre elles per les forces de cohesió.
No presenta ni una forma ni un volum definits, sinó que sempre omple totalment i uniformement el recipient que el conté És costum de dir que una substància és gas quan es presenta en forma gasosa a la temperatura ambient La densitat dels gasos sempre és més petita que la de la mateixa substància a l’estat sòlid o líquid, car, en el gas, les molècules resten molt més separades La calor específica d’un gas depèn de les condicions en què té lloc la variació de la seva temperatura a pressió constant o a volum constant La calor específica a pressió constant sempre és més elevada que a volum…
Física 2010
Física
Esquema que mostra l’estudi de la llum dels quàsars llunyans per a detectar l’asimetria en el valor de la constant d’estructura fina α © UNSW 2010 / Dr Julian Berengut La notícia de l’any en el camp de la física va ser la detecció d’una asimetria en el valor de la constant d’estructura fina å en direccions oposades de l’Univers Aquesta constant és una magnitud que indica la intensitat de la interacció responsable de mantenir units els electrons en els àtoms, i uns àtoms amb altres per formar molècules Des de fa anys, hi ha un gran interès a estudiar possibles canvis en el valor de å al llarg…
Física 2016
Física
Escoltant la simfonia de l’Univers Senyal registrat pels detectors de Hanford i Livingston Es representa en color la intensitat de cada freqüència al llarg del temps Sobre un fons blau, destaca el senyal en groc que creix ràpidament, fins a desaparèixer cap als 0,43 segons Aquest senyal concorda amb les prediccions de la relativitat general per a la fusió de dos forats negres de masses aproximades d’entre 36 i 29 masses solars © B P Abbott / LIGO Scientific Collaboration & Virgo Collaboration La notícia científica de l’any va ser que les pertorbacions de l’espaitemps, les anomenades ones…