Resultats de la cerca

El primer tipus de microscopi òptic que hom construí, l’anomenat microscopi simple , que no és més que una lupa muntada sobre un suport amb un dispositiu d’illuminació, és conegut des de mitjan s XV un dels iniciadors i primer constructor fou Antoni van Leeuwenhoek Fou probablement cap a la fi del s XVI o cap al començament del s XVII que hom emprengué, a l’encop i a diferents llocs, la realització del microscopi compost , que consisteix, essencialment, en la combinació de dues lents muntades en un tub No hi ha un acord unànime sobre qui en fou l’inventor hom n'ha atribuït la invenció a…

S'omplen en la part més baixa del seu recorregut i es buiden per mitjà d’un dispositiu apropiat, a una altura determinada

La roda queda mecànicament acoblada a un comptador de voltes calibrat per a donar els metres equivalents a l’espai recorregut per l’aire que passa a través de les paletes en l’interval de temps que dura la mesura La velocitat és obtinguda dividint els metres resultants pel nombre de segons d’aquest interval

La tensió fotoelàstica és d’un brewster si la diferència de marxa entre les dues components de la llum que travessa la substància fotoelàstica, després d’haver recorregut una distància d’1 mm, essent aquesta sotmesa a una pressió transversal de 10 5 Pa, és d’un àngstrom 1 B = 10 -12 Pa -1

Indica la fracció d’intensitat de radiació que s’absorbeix per unitat de longitud reconeguda dins el medi En el cas d’un feix collimat de partícules beta, probabilitat que una partícula experimenti collisió per unitat de recorregut S'indica per la lletra μ i té les dimensions de l’invers d’una longitud

En un medi en què  n varia contínuament, hom avalua el camí òptic calculant la integral L= ∫n ds , on els ds són els elements de camí al llarg de la trajectòria El camí òptic pot ésser interpretat com la distància que hauria recorregut la llum en el buit, en un temps igual al temps t que ha trigat a recórrer la trajectòria en el medi real, d’índex n L=ct , on c és la velocitat de la llum en el buit

O, matemàticament parlant, distància a la qual el flux inicial de les partícules que es difonen resta dividit per e , en el cas de plantejar el problema amb una sola dimensió

És constituït per una politja que pot rodar amb fregadís pràcticament nul i un fil de niló o de seda de pes negligible, que, descansant-hi, suporta als seus extrems dues masses M exactament iguals En aquestes condicions el sistema es troba en equilibri indiferent Per tal de comprovar el principi fonamental de la dinàmica hom colloca damunt una de les masses M una altra massa addicional m l’equilibri és trencat i és mogut el sistema pel pes de m , que li comunica una acceleració a La força que actua és mg , on g és l’acceleració de la gravetat Segons el principi fonamental de la dinàmica, la…