Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
balança de Mohr
Balança de Mohr
© Fototeca.cat
Física
Instrument que serveix per a determinar directament la densitat dels líquids.
Consisteix en una balança clàssica que porta als extrems del canastró, en comptes de plats, sengles ganxos en un dels quals hom penja un cilindre de vidre, i, en l’altre, un contrapès que l’equilibra en l’aire Submergit el cilindre en el líquid la densitat del qual hom vol determinar, l’equilibri romput és restablert mitjançant la collocació de cavallers de pesos diferents en unes incisions regularment espaiades que duu el canastró El pes i la situació dels cavallers donen directament la densitat del líquid
estat sòlid

Diamants, exemple d’estat sòlid
(CC0)
Física
Estat de la matèria en què les molècules que la componen, a causa de les forces de cohesió, tenen un moviment entre elles molt restringit, limitat a una vibració entorn d’una posició d’equilibri fixa.
Quan un sòlid és format per molècules repartides regularment en l’espai, de manera que és possible de definir un vector constant que permet de passar d’un punt a un altre d’anàleg, hom diu que el sòlid és un cristall o que és cristallitzat quan hi ha un cert ordre, bé que no hi ha una regularitat en la xarxa, hom parla de quasicristall D’altres, però, tenen llurs components escampats aleatòriament per la massa que constitueix el cos i són anomenats amorfs , com és el cas del vidre, la fusta, el niló, etc De fet, només els cossos cristallins són considerats sòlids en l’estudi d’aquest estat d…
raigs còsmics
Astronomia
Física
Conjunt de partícules de gran energia que incideixen en la Terra procedents de l’exterior.
Els raigs còsmics primaris xoquen amb les partícules existents a les altes regions atmosfèriques i produeixen els raigs còsmics secundaris , formats d’un seguit de partícules de característiques molt diverses Hom els detecta mitjançant diferents detectors de partícules, com les cambres de boira, les cambres d’ionització, els comptadors de Geiger-Müller, les emulsions fotogràfiques, etc Llur energia mitjana és de 2 GeV per partícula, i hom n'ha detectat fins de 10 11 GeV Llur abundància relativa minva regularment amb l’energia En gran part són composts de protons, un 10%, de nuclis d’heli, i…
quasicristall
Física
Cos la distribució dels àtoms o molècules del qual no formen ni una xarxa cristal·lina (ja que no hi ha un reticle elemental que es repeteixi regularment) ni un vidre (ja que els àtoms no estan totalment desordenats), sinó que formen una distribució espacial ordenada encara que no periòdica.
La seva simetria és pentagonal, que és prohibida en la cristallografia clàssica Les figures de Penrose en foren el precursor teòric, però l’obtenció física d’un quasicristall no s’esdevingué fins el 1974 Les característiques mecàniques d’aquests materials en especial, llur gran resistència els fan objecte d’un gran interès
avantdistribuïdor
Física
Part d’una turbina hidràulica de reacció que consisteix en un anell que és travessat per l’aigua abans d’arribar al distribuïdor, que no conté parts mòbils i és format per dos escuts que enllacen amb la cambra espiral i suporten el distribuïdor, subjectes per pilars o per avantdirectrius, paral·lels a l’eix i regularment repartits.