Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
força forta
Física
Interacció fonamental responsable de mantenir la cohesió del nucli atòmic.
La força forta és una de les quatre interaccions fonamentals, la d’intensitat més elevada És una força de curt abast que no es nota més enllà del nucli atòmic Es transmet per intercanvi de gluons
efecte Venturi

Efecte Venturi
© fototeca.cat
Física
Depressió que es produeix a les zones estretes dels conductes pels quals circulen fluids, i que hom pot preveure a partir del teorema o principi (o equació) de Bernoulli.
Aquest fenomen és el responsable de l’efecte xuclador de les trompes d’aigua, de l’entrada d’aire als cremadors de Bunsen, del sistema de ventilació per ulls de bou de les zones submergides d’un vaixell, etc
regel
Física
Geologia
Formació de gel a partir de l’aigua líquida, prèviament fosa per compressió, quan disminueix novament la pressió sobre el sistema.
És un fenomen característic dels pocs materials que, com l’aigua, tenen una densitat més gran a l’estat líquid que al sòlid, i és el responsable de bona part de l’acció erosiva de l’aigua damunt les roques
força dèbil
Física
Interacció fonamental que provoca el canvi de color d’un quark.
La força dèbil és una de les quatre interaccions fonamentals Es transmet per l’intercanvi de bosons vectorials intermediaris És una força de curt abast, aproximadament 10 −18 metres Està involucrada en diverses formes de decaïment radioactiu i és la responsable de la conversió d’un protó en un neutró
Jerome Karle
Física
Químic i físic nord-americà.
Estudià a les universitats de Harvard i Michigan D’ençà del 1968 fou responsable de recerca sobre l’estructura de la matèria al laboratori de recerques navals de Washington Fou president de la Unió Internacional de Cristallografia 1981-84 Li fou concedit el premi Nobel de química del 1985, compartit amb Herbert Hauptman , pel desenvolupament de tècniques per a la determinació de l’estructura dels cristalls
efecte Raman
Física
Química
Fenomen descobert per Raman el 1928.
Consistent en l’aparició, en la llum dispersada per un fluid, d’unes freqüències ν 1 , ν 2 , una d’elles més gran i l’altra més petita que la de la radiació incident, amb una intensitat molt més petita que la de la llum dispersada de freqüència igual a la incident ν 0 La relació entre les freqüències és ν 1 , 2 = ν 0 ± ν´, on ν´ només depèn de les molècules del fluid responsable de la dispersió
semiconductor amorf
Electrònica i informàtica
Física
Química
Semiconductor no cristal·lí els àtoms del qual no presenten un ordre periòdic de llarg abast tot i que a escala atòmica no estiguin completament desordenats.
La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals
Louis Rosen
Física
Físic nord-americà.
Es graduà a la Universitat d’Alabama i es doctorà a la Pennsylvania State University, i posteriorment exercí la docència en ambdues institucions El 1944 s’incorporà al projecte Manhattan de Los Alamos que culminà en la construcció de la primera bomba atòmica Després de la Segona Guerra Mundial, fou el principal responsable de la construcció de l’accelerador de partícules lineal que donà lloc al centre de recerca de partícules subatòmiques conegut amb el nom de LANSCE Los Alamos Neutron Science Center, que dirigí fins el 1986 Rebé el premi EO Lawrence 1963 i la medalla del…
força de bescanvi
Física
Força que actua entre partícules a causa del bescanvi d’alguna propietat entre elles.
Un exemple d’aquest tipus de forces és l’enllaç covalent responsable de la cohesió de la molècula d’hidrogen ionitzada en la qual els dos protons comparteixen un electró orbital En el model estàndard de les partícules elementals es considera que les quatre interaccions fonamentals són produïdes pel bescanvi d’uns bosons que fan de mediadors entre les partícules que interaccionen Aquests bosons són els gluons, per a la interacció forta el fotó per a l’electromagnètica els bosons vectorials intermediaris per a la feble, i el gravitó per a la gravitatòria El gravitó és l’únic que…