Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
magnetisme romanent
Física
Magnetisme que resta en una substància magnètica en ésser suprimida l’excitació magnètica.
sistema termodinàmic
Física
Part de l’Univers aïllada mentalment o físicament de la resta, que hom considera per a estudiar els bescanvis de matèria i d’energia entre ella i la resta de l’univers.
Quan l’estat del sistema no evoluciona en el transcurs del temps, hom diu que és en un estat d’equilibri termodinàmic , que es caracteritza pels valors que prenen les anomenades funcions d’estat del sistema
doblet
Física
Parell de partícules fonamentals que tenen masses lleugerament diferents, càrregues diferents i la resta de característiques iguals.
ombra
Astronomia
Física
Regió de l’espai que, pel fet d’ésser situada al darrere d’un cos opac il·luminat per una font lluminosa, és totalment o bé parcialment privada de la llum.
En el cas que la font lluminosa sigui puntual, l’ombra té uns límits ben definits sense considerar els fenòmens de difracció En el cas que la font lluminosa sigui extensa, hi ha una regió de l’espai que resta totalment privada de llum ombra , mentre que una altra regió resta parcialment illuminada penombra eclipsi
leptó
Física
Nom genèric d’una família de partícules caracteritzades pel fet d’ésser fermions (ja que tenen spin semisenar) i de no experimentar la interacció forta.
En les primeres classificacions de partícules, que foren fetes atenent la massa, els leptons eren les partícules menys pesants Segons l’actual esquema de partícules, hom pot classificar totes les partícules en dues grans famílies els hadrons i els leptons Els hadrons són constituïts de quarks i els leptons són, ara per ara, d’estructura simple Els leptons coneguts són l’ electró , el muó i el tauó , els corresponents neutrins el neutrí electrònic , el neutrí muònic i el neutrí tauònic , i les antipartícules de tots ells que genèricament són anomenades antileptons Hom els atribueix nombres…
sobrefusió
Física
Estat d’una substància que resta líquida a una temperatura inferior a la del punt de fusió corresponent a les condicions en què es troba.
Es presenta en líquids molt purs que hom manté en repòs La inclusió d’una impuresa o d’un petit cristall de la substància o bé un moviment brusc produeixen la conversió quasi instantània de tot el líquid en sòlid
residu radioactiu
Emmagatzematge de residus radioactius en compartiments estancs i blindats, a Alemanya
© Fototeca.cat
Física
Producte o substància que resta d’un procés o material nuclear (explosió, central o laboratoris nuclears), després d’haver-ne extret el profit desitjat, i manifesta radioactivitat.
Els residus radioactius poden presentar-se en forma sòlida, líquida, o gasosa i, per tal d’evitar l’ambigüitat que representa classificar-los en residus de baixa, mitjana o alta activitat Car això no ha estat fet de la mateixa manera en tots els països, l’Agència Internacional d’Energia Atòmica AIEA els ha classificats en categories en funció de l’activitat o de la dosi de radiació que emeten Segons la normativa de l’AIEA només els de categoria 1 que són els d’una activitat A ≤10 -6 Ci/m 3 per als líquids, A ≤10 -10 Ci/m 3 per als gasos i una dosi de radiació mesurada a la superfície ≤0,2…
longitud de difusió
Física
En la teoria dels reactors nuclears, magnitud proporcional al trajecte quadràtic mitjà recorregut per un neutró a l’estat tèrmic.
O, matemàticament parlant, distància a la qual el flux inicial de les partícules que es difonen resta dividit per e , en el cas de plantejar el problema amb una sola dimensió
làmina semitransparent
Física
Làmina que, per mitjà d’un dipòsit d’argent en una de les superfícies, reflecteix part de la llum que li arriba i en deixa passar la resta.
electró desacoblat
Física
Electró d’un gas ionitzat que, en presència d’un camp elèctric, guanya energia més ràpidament que no perd per col·lisions amb la resta de partícules del gas.