Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
força resultant
Física
Vector lliure obtingut sumant els vectors representatius de les forces (dites components) que actuen sobre un sistema físic, pres cadascun d’ells com a vector lliure.
La resultant produeix sobre el sistema el mateix efecte que les forces inicials
resultant

Resultant d’una suma de vectors
Física
Vector equivalent a la suma de dos vectors.
Donats dos vectors, hom n'obté la resultant per la regla del parallelogram cal construir un parallelogram que tingui per costats els vectors donats, i la resultant és aleshores la diagonal d’aquest parallelogram
moviment resultant
Física
Moviment real seguit per un mòbil quan el moviment és descrit per les seves projeccions sobre determinats eixos de referència.
polígon de forces
Física
Construcció gràfica que serveix per a trobar la resultant d’un sistema de forces qualsevol.
Si F 1 , F 2 , F 3 són les forces, la resultant R és obtinguda dibuixant vectors fixos representants de F 1 , F 2 , F 3 , de manera que l’extrem de cadascun sigui l’origen del següent R és el vector lliure representat pel vector fix que comença a l’origen de F 1 i acaba a l’extrem de F 3
sistema de forces
Física
Conjunt de forces aplicades a un sistema material.
Si F 1 , F 2 , , F n són les forces aplicades, el sistema es caracteritza per la seva resultant, i pel seu moment resultant respecte a un punt arbitrari O, que és definit per on M i O és el moment respecte a O de la força F i Coneguts R i M O , hom pot determinar el moment resultant respecte a qualsevol altre punt O´ per mitjà de la fórmula M O ´ = M O +O´O× R
estàtica
Física
Branca de la mecànica que estudia les condicions d’equilibri d’un sistema de forces perquè el cos sobre el qual actua es mantingui en repòs o en moviment uniforme.
Atesa la seva fàcil geometrització, ja fou estudiada pels grecs Arquimedes Posteriorment fou desenvolupada per Leonardo da Vinci, Stevin, Galileu i, principalment, per D’Alembert i Lagrange, els quals aconseguiren una gran generalització mitjançant el principi dels treballs virtuals L’objecte bàsic de l’estàtica consisteix a substituir un sistema de forces donat per un altre que sigui el més simple possible Tenint present que un sistema de forces és determinat per la força resultant i pel moment resultant, hom dedueix que tot sistema de forces és equivalent a una…
freqüencímetre

Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del senyal durant…
moment d’un vector respecte a un punt
Física
Donat un punt A i un vector v aplicat en un punt P, vector M igual al producte vectorial del vector AP pel vector v, és a dir, M = AP ∧ v
.
En el cas que el vector v representi una força, el vector M és anomenat moment de la força respecte al punt A Si en comptes d’un únic vector v hi ha un sistema de vectors, hom anomena moment resultant del sistema de vectors respecte al punt A la suma dels moments de cadascun dels vectors respecte al punt A En el cas particular que el sistema de forces sigui un parell de forces , el moment resultant és anomenat moment del parell El moment d’un parell té la propietat d’ésser el mateix, qualsevol que sigui el punt donat A
estàtica gràfica
Física
Mètode per a resoldre problemes sobre l’equilibri i la distribució de forces, càrregues, tensions, moments, etc, aplicades a un sòlid, per mitjà de gràfics exactes.
Redueix els problemes de l’estàtica a simples problemes de geometria utilitzant les operacions gràfiques vectorials per a arribar a determinar en forma de diagrama els valors principals que caracteritzen la resistència d’una peça, tals com els de moments estàtics i d’esforços tallants El primer és obtingut mitjançant el polígon de forces i el polígon funicular, els quals fixen, respectivament, l’un la magnitud i la direcció de la resultant dels sistema, i l’altre el seu punt d’aplicació El diagrama d’esforços tallants és obtingut determinant, per a cada secció de la peça, la…
angles d’Euler

Els angles d’Euler ϕ,θ i ψ donen l’orientació dels eixos mòbils x’, y’,z’ respecte als eixos fixos x y z (N és la línia nodal)
© Fototeca.cat
Física
Angles que determinen l’orientació, respecte a uns eixos fixos xyz, dels eixos x’y’z’ solidaris amb un sòlid mòbil.
Hom els obté mitjançant tres rotacions successives, de la següent manera primer, hom gira el sistema xyz un angle ϕ en un sentit directe al voltant de l’eix z , resultant-ne el sistema ξηζ segon, hom gira aquest un angle φ en sentit directe al voltant de l’eix ξ, resultant-ne ξ´η´ζ´ l’eix ξ´, intersecció dels plans xy i ξ´η´, és anomenat línia nodal , N i tercer, hom gira ξ´η´ζ´ un angle υ al voltant de ζ´, obtenint-ne x´y´z´ Hom observa que φ és l’angle format per z i z´, ϕ el format per x i N , i υ el format per x ´ i N