Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
esdeveniment
Física
Matemàtiques
Cadascun dels tipus de resultat que hom pot considerar en una experiència aleatòria.
Si Ω és el conjunt de tots els resultats possibles en l’experiència, cadascun dels esdeveniments correspon a un subconjunt de Ω
Edward Norton Lorenz
Meteorologia
Física
Matemàtic i meteoròleg nord-americà.
Estudià matemàtiques al Dartmouth College de Nou Hampshire i a la Universitat de Harvard El 1942 fou destinat al servei meteorològic de l’exèrcit dels EUA, i el 1943 es graduà en aquesta disciplina al Massachusetts Institute of Technology 1943, on es doctorà el 1948 i desenvolupà la seva aportació científica i hi exercí la docència fins el 1985 A partir de la construcció d’un model matemàtic del moviment de l’aire en l’atmosfera, descobrí que modificacions molt petites en les variables utilitzades repercutien en canvis de grans proporcions en els resultats finals fenomen conegut…
Raoul Pictet
Física
Físic suís.
Mitjançant el mètode de les cascades inventat per ell, aconseguí de liquar, per primera vegada 1877, alguns dels gasos considerats permanents , com ara l’oxigen i el nitrogen, amb independència de LCailletet, que assolí resultats semblants al mateix temps, però amb uns altres mètodes
difracció d’electrons
Física
Fenomen de dispersió d’un feix col·limat d’electrons en incidir sobre determinats materials que tenen estructura cristal·lina.
Aquest fenomen és anàleg al de la difracció dels raigs X en cristalls La primera vegada que s’observà la difracció d’electrons fou l’any 1927, quan Clinton JDavisson i Lester HGermer feren incidir un feix d’electrons monoenergètics sobre un cristall de níquel Els resultats obtinguts confirmaren la hipòtesi de Louis De Broglie sobre el caràcter ondulatori de les partícules
Alexandre-Edmond Becquerel
Física
Físic francès.
Succeí el seu pare Antoine-César Becquerel a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, on es dedicà a l’estudi de la llum El 1842 mostrà la unitat de l’espectre solar i el fotografià per primera vegada A partir del 1857 realitzà treballs sobre la fosforescència i les radiacions infraroges Publicà els resultats dels seus treballs a La lumière, ses causes et ses effets 1869
Nikolaj Jegorovič Žukovskij
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic rus.
Professor a Moscou, féu estudis sobre mecànica teòrica, i a partir del 1900 s’especialitzà en aeronàutica i aerodinàmica, camps en els quals treballà extensament Entre els seus resultats cal destacar el teorema que establí l’any 1905 sobre moviment dels fluids, teorema que el 1902 havia donat a conèixer independentment el físic alemany Martin Wilhelm Kutta Pittschen, 1867 - Stuttgart, 1944, anomenat teorema de Kutta-Žukovskij
Albert Abraham Michelson
Física
Físic polonès, naturalitzat nord-americà.
Féu uns experiments d’una gran precisió, utilitzant l’interferòmetre inventat per ell i amb la collaboració de Morley 1887 aquests experiments, esdevinguts cèlebres, demostraren la inexistència de l’hipotètic èter d’acord amb els resultats posteriors de la relativitat especial L’any 1889 Michelson estudià la manera d’establir una longitud d’ona com a patró fonamental de longitud, en lloc del metre Obtingué el premi Nobel de física l’any 1907
Eugenio Beltrami
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic italià.
Estudià a Cremona i a Pavia Fou professor a les universitats de Pisa 1863, Bolonya 1867, Roma 1873 i Pavia 1876 En el camp de la física matemàtica publicà treballs sobre hidrodinàmica, òptica, teoria del potencial, electromagnetisme i termodinàmica, i donà un gran impuls als estudis sobre elasticitat Generalitzà els resultats de la teoria de funcions de variable complexa a les superfícies amb curvatura constant i investigà sobre les geometries no euclidianes Fou membre de l’Accademia dei Lincei
pes
Física
Força amb què la Terra atreu un cos qualsevol com a conseqüència del fenomen de la gravitació.
El pes p d’un cos es relaciona amb la seva massa m mitjançant l’equació p = m g , on g és el vector camp gravitatori o acceleració de la gravetat La mesura de pesos, un cop és coneguda g , és feta indirectament, comparant masses amb balances Els resultats són expressats en unitats de força, bé que és molt estès el costum de designar el pes d’un cos de massa m pel valor de la massa, expressada en quilograms o en grams
Raymond Davis Jr.
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà en química i física a la Universitat de Yale 1942 El 1948 entrà al Brookhaven National Laboratory, on treballà fins a la seva jubilació Al final de la dècada del 1950 emprengué un projecte per a detectar els neutrins solars Aconseguí capturar un total de 2000 neutrins procedents del Sol, i demostrà així que l’energia solar prové de la seva fusió Els resultats de Davis foren confirmats anys després pel grup de Koshiba Per aquestes investigacions rebé el premi Nobel de física el 2002, compartit amb M Koshiba i R Giacconi