Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
fórmula
Física
Matemàtiques
Expressió d’una relació entre diferents quantitats i magnituds mitjançant símbols.
Hom anomena especialment fórmula una relació, igualtat o desigualtat, remarcable Així, per exemple, la fórmula per a trobar les solucions de l’equació de segon grau ax 2 + bx + c = 0 és
símbol
Física
Lletra, signe o grup d’ells emprats per a presentar una magnitud, una quantitat, una unitat de mesura, etc.
Els símbols més corrents són fixats en diversos congressos internacionals i adoptats a la majoria dels països
tensor de Riemann
Física
Matemàtiques
Tensor una vegada contravariant i tres vegades covariant.
Definit per on { ijk } són els símbols de Christoffel de segona classe, lligats a l’espai de Riemann, on és considerada una forma diferenciable
tensor
Física
Matemàtiques
Objecte abstracte que posseeix un determinat sistema de components en cada sistema referencial que hom consideri i tal que, sota transformacions de coordenades, les seves components variïn d’acord amb una transformació predeterminada.
Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E X E X r X E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i= 1, 2, 3, , r es compleix a T r x ₁, , x i + y i , , x r = T r x ₁, , x i , , x r + T r x ₁, , y i , , x r b T r x ₁, , λ x i , , x r = λ T r x ₁, , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E* , anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de dimensió n Un…
laplacià
Física
Matemàtiques
Operador diferencial, representat pels símbols Δ, ∇ 2
o ∇·∇, que, en ésser aplicat sobre una funció real de diverses variables reals, f
(
x 1
,...,x n
), dóna lloc a la funció
.
És relacionat amb els operadors diferencials gradient i divergència per l’expressió Δ f = divgraf f
Gottfried Wilhelm Leibniz
Filosofia
Física
Història
Matemàtiques
Història del dret
Filòsof alemany de cultura enciclopèdica, com ho testifiquen les seves aportacions en altres terrenys: matemàtica, física, història, dret i religió.
Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…