Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
xarxa de difracció
Física
Superfície transparent (plana) o reflectora (plana o còncava) on són gravades un seguit d’estries (o traços), rectilínies, idèntiques, paral·leles i equidistants i que hom empra generalment com a sistema dispersor de radiació policromàtica.
Si la superfície és plana hom parla de xarxa plana i, si és còncava, de xarxa còncava Les estries poden ésser gravades sobre una superfície transparent plana xarxa transmissora , o sobre una superfície metàllica, plana o còncava xarxa reflectora , o bé poden ésser les franges d’una imatge hologràfica impressionada sobre un material sensible xarxa hologràfica Hom empra també la xarxa esglaonada , en què les estries formen un perfil de dent de serra En el cas d’una xarxa transmissora, si una ona plana incideix sobre la seva superfície amb un angle d’incidència i , hom pot considerar que la…
moviment resultant
Física
Moviment real seguit per un mòbil quan el moviment és descrit per les seves projeccions sobre determinats eixos de referència.
espectre continu
Física
Espectre d’una radiació electromagnètica format per un seguit continu de longituds d’ona compreses entre dos valors extrems (espectre d'emissió).
espectre acanalat
Física
Espectre discontinu produït en descompondre espectroscòpicament la llum del blanc d'ordre superior
.
Consisteix en un seguit de bandes brillants separades per bandes fosques canals que corresponen a les longituds d’ona que manquen en el blanc d’ordre superior
espectre de ratlles
Física
Espectre d’una radiació electromagnètica format per un seguit discontinu de longituds d’ona compreses entre dos valors extrems (espectre d'absorció, espectre d'emissió).
Martin Ryle
Astronomia
Física
Físic i astrònom anglès.
Treballà al Cavendish Laboratory de Cambridge i fou professor de física i radioastronomia a la Universitat de Cambridge Membre de la Royal Society i del Trinity College, el 1974 rebé, amb A Hewish , el premi Nobel de física per la seva teoria de síntesi d’obertura, consistent en l’acoblament d’un seguit de petits radiotelescopis per tal d’assolir una resolució igual a la d’un radiotelescopi gegant que tingués una superfície igual a l’ocupada pel conjunt dels radiotelescopis petits
espectre electromagnètic

Espectre electromagnètic amb les denominacions usuals dels diferents dominis espectral
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de totes les ones electromagnètiques conegudes.
Aquestes són classificades atenent a llur longitud d’ona, freqüència, nombre d’ona o energia, i formen un espectre continu L’espectre electromagnètic és dividit, per conveni, en diferents dominis espectrals o bandes , l’amplada dels quals varia d’uns convenis a uns altres hom empra, però, generalment, una divisió formada per l' espectre visible , l' infraroig , l' ultraviolat , l' hertzià , el de raigs X i el de raigs gamma L'espectre d’una radiació electromagnètica és compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l’espectre electromagnètic
cicle termodinàmic
Física
Procés cíclic, o seguit de transformacions, d’un sistema termodinàmic, a la fi del qual el sistema és en el mateix estat termodinàmic que era al principi.
En un cicle tancat el sistema està aïllat de l’exterior, i en un cicle obert hi pot haver bescanvis de matèria i energia amb l’exterior Els cicles termodinàmics consisteixen generalment en una sèrie de transformacions d’un fluid que permeten la conversió de calor en treball útil, la qual cosa constitueix la base de moltes màquines Entre els cicles teòrics destaca el cicle de Carnot, i entre els cicles reals el d'Otto, el de dièsel i el de Rankine
teoria atòmica de Dalton
Física
Química
Teoria elaborada per John Dalton per tal de poder interpretar tot un seguit de fets experimentals, com és ara les relacions ponderals senzilles entre els composts químics.
Les principals proposicions de la teoria són que tots els elements químics són constituïts per partícules petitíssimes, anomenades àtoms , que resten indivisibles durant les reaccions químiques que l’àtom té un conjunt de propietats característiques, una de les quals és la massa atòmica, constant en cada element i distinta per a cadascun d’ells que quan dos o més elements es combinen, el compost resultant és format per àtoms dels elements reaccionants i que la quantitat mínima d’un cos compost és anomenada molècula i ha d’ésser constituïda almenys per un àtom de cadascun dels elements que l’…
condicionador d’aire
condicionador d’aire
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a condicionar l’aire.
La primera part del procés consisteix a filtrar l’aire exterior barrejat amb aire procedent de l’interior Tot seguit, una part d’aquest aire és escalfada, mentre que la resta és refredada per eliminar-ne la humitat D’aquesta manera, en mesclar les dues parts, hom obté aire amb el grau d’humitat inferior al de l’aire d’entrada amb la temperatura desitjada Si hom vol aire més humit, aquest ha de travessar una cambra on l’aigua és polvoritzada i després incorporada a l’aire en forma de vapor Sovint l’aire és tornat a escalfar, puix que en humectar-lo es refreda