Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
sèrie radioactiva
Física
Conjunt de núclids radioactius cadascun dels quals és format per la desintegració d’un altre del mateix conjunt (radioactivitat).
sèrie de Pfund
Física
Conjunt de ratlles infraroges que apareixen en l’espectre atòmic de l’hidrogen quan l’electró de l’àtom excitat cau a l’òrbita de nombre quàntic principal n=5.
La longitud d’ona λde cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 22794X N 2 / N 2 -25, essent N un nombre enter més gran que 5
sèrie de Paschen
Física
Conjunt de ratlles infraroges que apareixen en l’espectre atòmic de l’hidrogen quan l’electró de l’àtom excitat cau a l’òrbita de nombre quàntic principal n=3.
La longitud d’ona λ de cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 8205,9 N 2 | N 2 -9, essent N un nombre enter més gran que 3
sèrie de Lyman
Física
Conjunt de ratlles ultraviolades que apareixen en l’espectre atòmic de l’hidrogen quan l’electró de l’àtom excitat cau a l’òrbita de nombre quàntic principal n = 1.
La longitud d’ona λ de cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 911,8 N 2 / N 2 - 1, essent N un nombre enter més gran que 1
sèrie de Brackett
Física
Conjunt de ratlles de l’espectre atòmic de l’hidrogen, que corresponen a les transicions al nivell de nombre quàntic principal n = 4; són a la part infraroja de l’espectre.
Els valors de les diferents longituds d’ona vénen donats per l’expressió 1/λ = R H 1/4 2 - 1/ N 2 , essent R H la constant de Rydberg per a l’àtom d’hidrogen R H = 109 737 cm -1 i N un nombre enter més gran que 4
sèrie de Balmer
Física
Conjunt de ratlles de l’espectre atòmic de l’hidrogen, que corresponen a les transicions al nivell de nombre quàntic principal n=2; són a la regió visible i a la de l’ultraviolat proper de l’espectre.
Els valors de les diferents longituds d’ona són donats per l’expressió l/λ= R H 1/2 2 -1/ N 2 , essent R H la constant de Rydberg per a l’àtom d’hidrogen R H =109 737 cm - 1 i N un nombre enter més gran que 2 Aquesta equació, deduïda empíricament per JJ Balmer, no rebé una interpretació teòrica correcta fins a l’adveniment del model de l’àtom de Bohr
harmònic
Física
Matemàtiques
Cadascun dels termes de la sèrie de Fourier d’una funció periòdica (anàlisi de Fourier).
El terme de la sèrie de freqüència més baixa és anomenat harmònic fonamental o primer harmònic , i els altres termes són anomenats harmònics del fonamental
anàlisi de Fourier
Física
Matemàtiques
Estudi de les funcions que té per finalitat d’expressar-les mitjançant una sèrie o una integral en què intervenen les funcions trigonomètriques.
El fonament d’aquesta tècnica matemàtica és l’anomenat, de vegades, teorema de Fourier Tota funció periòdica f x , contínua o, com a màxim, amb un nombre finit de discontinuïtats finites, pot expressar-se mitjançant una sèrie trigonomètrica, de la següent manera la sèrie que apareix en aquesta expressió és la sèrie de Fourier de o associada a la funció f x El nombre ω és la pulsació fonamental de la sèrie de Fourier de f i és igual a la pulsació o freqüència angular de f , és a dir, ω=2π/ T , on T és el període de f El primer terme de la sèrie de Fourier de f , terme que correspon al…
moment dipolar
Electrònica i informàtica
Física
Donada una distribució de càrregues elèctriques en repòs, coeficient del terme 1/r2 que apareix en desenvolupar el potencial creat per les càrregues en un punt de l’espai en sèrie de potencies de 1/r
.
Anàlogament, hom anomena moment quadripolar, octopolar , etc, els respectius coeficients dels termes 1/r 3 , 1/r 4 , etc, de la dita sèrie Aquestes magnituds només depenen del sistema de càrregues i, quant a llur significació física, cal dir que el moment dipolar és una mesura de la major o menor coincidència dels centres de càrregues positives i negatives i el moment quadripolar mesura la poca o molta simetria esfèrica de la distribució Un desenvolupament anàleg del potencial vector del camp magnètic dóna lloc als moments dipolars , quadripolars , etc, magnètics , el primer dels quals…