Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
camp de Higgs
Física
Tipus de camp que modifica algunes de les propietats de les partícules que s’hi troben.
Considerant que en un espai totalment buit les masses de les partícules fonamentals serien zero, es proposa que el camp de Higgs dóna un valor diferent a aquesta massa Per a comprovar la teoria caldria detectar el bosó de Higgs
anyó
Física
Partícula hipotètica —o quasipartícula— batejada amb aquest nom per F. Wilczek el 1982.
Els anyons serien partícules situades entre els fermions i els bosons Si bé sembla que aquests darrers són els dos únics tipus possibles quan hom analitza intercanvis de partícules en tres dimensions, quan es treballa en dues dimensions qualsevol fase es pot associar a una permutació de partícules Alguns teòrics pensen que l’efecte Hall quàntic fraccionari o la superconductivitat podrien explicar-se mitjançant els anyons, l’existència real dels quals no ha pogut ésser detectada
contrast de fase
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Tècnica de microscòpia que permet de veure les mostres en estudi en aprofitar la diferència de fase que s’origina entre la llum que les travessa i la del medi que les envolta.
Aquesta diferència de fase és causada pel gruix de les mostres o per llur índex de refracció, diferent del del medi La tècnica és útil quan les mostres no presenten una absorció diferent del medi no són objectes d’amplitud , per la qual cosa, si no fos per la tècnica del contrast de fase, serien transparents i incolores, sense cap contrast de claredat o color amb el medi, del qual no podria diferenciar-se Les mostres d’aquest tipus són objectes de fase
ultramicroscopi
Física
Microscopi proveït d’un condensador que fa arribar la llum lateralment al portaobjectes, la qual cosa fa que les partícules molt petites, que no serien visibles amb el microscopi òptic ordinari, apareguin visibles com a punts brillants damunt un fons negre.
interacció

Interacció fonamental
© Fototeca.cat
Física
Acció recíproca que s’exerceixen dos sistemes físics.
Aquest concepte substitueix el de força , molt més imprecís per tal com fixa l’atenció exclusivament sobre el sistema físic en qüestió, els sistemes físics del seu entorn essent només considerats pel fet que exerceixen un efecte sobre el sistema La física contemporània suggereix que la natura, malgrat la gran diversitat de fenòmens que s’hi esdevenen, pot ésser explicada, essencialment, en termes d’uns constituents fonamentals les partícules fonamentals, classificades en dues grans famílies, els hadrons i els leptons i d’unes interaccions fonamentals entre aquells, que es…
llei de conservació
Física
Llei que expressa que el valor d’una magnitud física d’un sistema físic roman constant en el temps durant determinades transformacions.
Cal distingir entre les lleis de conservació associades a simetries dinàmiques i les lleis de conservació que resulten de simetries més profundes de la natura D’una banda, l’existència d’una llei de conservació d’una variable dinàmica com és ara l’energia, permet que, en analitzar l’evolució del sistema, hom pugui rebutjar totes aquelles solucions que, si bé són possibles per tal com satisfan l’equació dinàmica, no s’adiuen amb la conservació admesa per tant, el coneixement de les lleis de conservació simplifica notablement el tractament dels problemes, alguns dels quals serien, altrament,…
Física 2015
Física
Fermions de Weyl Cristall fotònic que conté fermions de Weyl observats per un equip del MIT © MIT / Ling Lu, Qinghui Yan L'avenç més notable durant l'any 2015 en física va ser el descobriment, vuit dècades després que es formulés de manera teòrica, dels fermions de Weyl El 1929, el físic i matemàtic alemany Hermann Weyl va formular les solucions de l'equació de Dirac amb massa nulla, anomenats fermions de Weyl, que podrien representar partícules fonamentals llavors desconegudes Posteriorment, durant uns quants anys, es va especular si els neutrins podrien ser fermions de Weyl, fins que es va…
àtom

Model d’àtom de Bohr-Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d’un element químic i n’és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…