Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
calor
Física
Manifestació de l’energia interna quan un sistema efectua un procés, cíclic o no, mitjançant canvis de temperatura, sigui del sistema, sigui del medi que l’envolta.
Aquesta concepció parteix dels treballs de Rumford i Humphry Davy, al primer decenni del s XIX, els quals reeixiren en la fusió del glaç i en l’ebullició de l’aigua per mètodes mecànics i afirmaren que la calor consisteix en un moviment de les parts constituents dels cossos escalfats Anteriorment a aquests treballs, hom creia que les manifestacions de la calor eren degudes a l’acció d’un fluid subtil i imponderable anomenat calòric Amb l’ajut de la teoria mecànica o teoria material de la calor de Rumford, segons la qual hom explica la producció de calor per fricció, el 1842 Julius Mayer…
condició d’aplanetisme d’Abbe

Condició d’aplanetisme d’Abbe. A punt objecte; B punt imatge; y objecte; y' imatge; α angle objecte; α' angle imatge
© fototeca.cat
Física
Relació que ha de complir un sistema òptic perquè sigui aplanètic.
L’expressió que la dóna és n y sinα = n'y' sinα’, essent n i n' els índexs de refracció del medi objecte i imatge, i y i y' les dimensions transversals d’objecte i imatge, i α i α’ els angles que forma una mateix raig que havent sortit del punt objecte A arribi al punt imatge B Un sistema és aplanètic si verifica aquesta condició per a qualsevol punt de l’eix i unes certes dimensions transversals És anomenada també condició del sinus
criteri de Lawson
Física
En la fusió nuclear, condició necessària per tal que la reacció sigui automantinguda.
Aquest criteri enuncia que el producte de la densitat del plasma pel temps de contenció ha d’ésser superior a 10 1 4 ions-segons per cm 3
eco
Física
Fenomen consistent en la reflexió d’ones sonores per un obstacle, de manera que l’orella rep l’ona reflectida amb un cert retard respecte a l’ona directa, retard que correspon a la diferència de camins recorreguts.
Per tal que l’eco sigui clarament perceptible com un efecte de repetició del so, cal que el retard de totes dues ones sigui superior a 0,1 segon, temps que correspon a una diferència de camins, en l’aire, de 34 m
ombra
Astronomia
Física
Regió de l’espai que, pel fet d’ésser situada al darrere d’un cos opac il·luminat per una font lluminosa, és totalment o bé parcialment privada de la llum.
En el cas que la font lluminosa sigui puntual, l’ombra té uns límits ben definits sense considerar els fenòmens de difracció En el cas que la font lluminosa sigui extensa, hi ha una regió de l’espai que resta totalment privada de llum ombra , mentre que una altra regió resta parcialment illuminada penombra eclipsi
estàtica
Física
Branca de la mecànica que estudia les condicions d’equilibri d’un sistema de forces perquè el cos sobre el qual actua es mantingui en repòs o en moviment uniforme.
Atesa la seva fàcil geometrització, ja fou estudiada pels grecs Arquimedes Posteriorment fou desenvolupada per Leonardo da Vinci, Stevin, Galileu i, principalment, per D’Alembert i Lagrange, els quals aconseguiren una gran generalització mitjançant el principi dels treballs virtuals L’objecte bàsic de l’estàtica consisteix a substituir un sistema de forces donat per un altre que sigui el més simple possible Tenint present que un sistema de forces és determinat per la força resultant i pel moment resultant, hom dedueix que tot sistema de forces és equivalent a una força única…
equació de Laplace
Física
Matemàtiques
Equació diferencial en derivades parcials expressada per la fórmula Δf = 0, Δ essent el laplacià.
Les funcions que són solució de l’equació de Laplace són anomenades funcions harmòniques , i tenen una especial aplicació en la teoria del potencial En el cas que f sigui una funció de la variable complexa z = x + iy , l’equació de Laplace, que en aquest cas pren la forma ∂ 2 f /∂ x 2 + ∂ 2 f /∂ y 2 = 0, expressa la condició necessària i suficient perquè f sigui derivable
fórmules de Fresnel
Física
Fórmules que relacionen les amplituds reflectida (A´´) i refractada (A´) amb l’amplitud incident (A) del camp elèctric d’una ona lluminosa que incideix sobre un dielèctric isòtrop.
En el cas que el vector del camp elèctric sigui parallel al pla d’incidència, les fórmules són i essent l’angle d’incidència i r l’angle de refracció, i en el cas que el vector sigui perpendicular són En el cas que tingui una direcció qualsevol, per descomposició del vector aquest cas és reduït als anteriors Les fórmules de Fresnel permeten també d’estudiar el canvi de fase entre les ones incident, reflectida i refractada
cable
Física
Transports
Mesura de longitud igual a la desena part d’una milla, o sigui 185,2 m.
Antigament era considerada igual a 120 braces
barraló
Física
Mesura de vi equivalent a la quarta part d’una carga, o sigui trenta-dos porrons.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina