Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
astigmatisme
Física
Aberració d’un sistema òptic consistent en que la imatge d’un punt objecte no és un punt sinó dues rectes (anomenades rectes focals de Sturm) perpendicular entre si.
Es presenta tant en sistemes de revolució per a punts fora de l’eix i petites obertures com en altres sistemes lents cilíndriques i tòriques, o l’ull astigmàtic, fins i tot per a punts en l’eix, si en tenen Els raigs d’un pinzell estret que prové del punt objecte formen, en sortir del sistema òptic, dues rectes focals, una sobre el pla determinat per l’objecte i l’eix del sistema recta focal sagital i l’altra perpendicular a l’anterior focal tangencial, la distància entre les quals dóna l’astigmatisme del pinzell considerat Llevat dels punts en què trobem les rectes focals, les seccions del…
cicle de Rankine
Física
Procés cíclic que segueix el fluid motor d’una màquina tèrmica real (màquina de vapor, turbina, etc).
Les diferents parts de què consta són bàsicament les mateixes que les del cicle de Carnot , però en la de compressió adiabàtica, en què rep treball de l’exterior, no ateny la temperatura del punt calent del cicle, sinó que aquesta li és fornida per la font calenta caldera Per aquest motiu, el rendiment del cicle de Rankine no és determinat únicament per les dues temperatures entre les quals evoluciona, com en el cicle de Carnot, sinó que cal calcular-lo a partir de les entalpies, en el punt calent i el punt fred, de la substància que hi intervé
efecte moaré
Física
Efecte òptic consistent en l’aparició de bandes o franges (o de zones alternativament clares i obscures), anomenades de moaré, quan hom superposa un conjunt de corbes geomètriques equidistants a un primer conjunt de corbes geomètriques equidistants, essent la distància entre les corbes d’aquests conjunt lleugerament diferent de la distància entre les corbes del conjunt superposat.
El fenomen no és d’origen interferencial, sinó que és un anàleg òptic del batement d’una ona
efecte Paschen-Back
Física
Desdoblament de cadascuna de les línies d’un espectre atòmic en tres, que hom observa quan l’àtom productor de l’espectre és sotmès a un camp magnètic intens comparat amb els camps magnètics intraatòmics.
La diferència amb l’efecte de Zeemann normal no està en allò que hom observa, sinó en l’explicació que hom dóna al fenomen
histèresi
Física
Fenomen pel qual un material presenta, en un instant donat, un estat que depèn no solament de la causa excitadora, sinó també dels estats anteriors.
La representació gràfica d’aquest fenomen, quan aquesta causa és periòdica, constitueix el cicle d’histèresi
actinometria
Física
Mesura de la intensitat de les radiacions en general i de les radiacions solars en particular.
Té una gran importància a causa de les radiacions solars, que actuen no solament damunt la meteorologia i la climatologia, sinó també damunt el desenvolupament de la vida vegetal i animal
punt crític
Física
Química
Composició d’un sistema en el moment que, bo i afegint un solvent a dos líquids parcialment miscibles (per exemple, alcohol a èter i aigua), ambdues solucions arriben a tenir la mateixa composició, tot transformant-se en una sola fase.
Encara que la distribució relativa del solvent en ambdós líquids, parcialment miscibles no roman constant, sinó que hi ha un augment de les solubilitats mútues d’ambdós líquids, provocat per l’addició del solvent
procés reversible
Física
Procés experimentat per un sistema material en el qual, en variar infinitesimalment les condicions sota les quals es produeix, canvia el sentit del procés.
La velocitat d’un procés reversible és quasi nulla i, de fet, hom no pot parlar de l’existència real d’aquest tipus de processos, sinó de la major o menor aproximació d’un procés real a un procés reversible
electró no localitzat
Física
Electró la funció d’ona del qual no és confinada a les proximitats d’un nucli sinó que s’estén per una molècula o estructura cristal·lina.
transurànid
Física
Núclid el nombre atòmic del qual és superior a 92, que és el que correspon a l’urani.
Tots els núclids transurànics són radioactius, amb períodes de desintegració petits, comparats amb les edats de les formacions geològiques de la Terra i per això no es troben en la natura, sinó que són creats artificialment per bombardeig de núclids pesants amb neutrons o núclids lleugers Els transsurànids formen part del grup dels actínids