Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
equació de Schrödinger
Física
Equació diferencial fonamental de la mecànica quàntica, que permet de calcular la funció d’ona ψ (x,t) d’una partícula sotmesa a una dinàmica especificada per un potencial V (x,t).
Formulada el 1926 per Erwin Schrödinger, hom l’escriu on h és la constant de Planck normalitzada és a dir, dividida per 2π, m la massa de la partícula, V el potencial a què es troba sotmesa, x el vector de posició, t el temps i i la unitat imaginària
dispersió
Física
Procés mitjançant el qual té lloc un canvi de les constants físiques, o àdhuc de la natura, d’una ona o un feix de partícules que travessen un medi, a causa de la interacció amb les partícules d’aquest.
Hom anomena també així la difusió a què és sotmesa l’ona o el feix de partícules en qüestió com a conseqüència d’aquest procés
zero absolut
Física
Límit inferior de la temperatura que pot atènyer la matèria per absència total d’agitació tèrmica.
Per això, en el zero absolut la matèria, independentment de la pressió a què és sotmesa, només es troba en l’estat sòlid Per definició, és l’origen de l’escala termodinàmica de temperatura, anomenada també Kelvin o absoluta, i val —273,15°C
Charles Glover Barkla
Física
Físic anglès; professor a la Universitat de Londres (1909-13), fellow de la Royal Society (1912) i professor de filosofia natural a Edimburg a partir del 1913.
Estudià la radiació secundària produïda pels raigs X en gasos una substància sotmesa a raigs X reemet raigs X, i estengué la investigació als sòlids descobrí que la radiació secundària obtinguda era característica de cada metall Fou premi Nobel de física l’any 1917
brewster
Física
Unitat de tensió fotoelàstica (fotoelasticimetria).
La tensió fotoelàstica és d’un brewster si la diferència de marxa entre les dues components de la llum que travessa la substància fotoelàstica, després d’haver recorregut una distància d’1 mm, essent aquesta sotmesa a una pressió transversal de 10 5 Pa, és d’un àngstrom 1 B = 10 -12 Pa -1
principi de Maupertuis
Física
Forma simplificada del principi de Hamilton de la mecànica analítica que permet de trobar la trajectòria d’una partícula sense cap referència al temps, posat que la funció de Hamilton de la partícula no depengui explícitament del temps.
Enunciat primitivament per Maupertuis, de qui pren el nom, fou establert en forma matemàtica per Euler i Lagrange finalment, Jacobi el posà en la forma , on m és la massa de la partícula, E l’energia total, U l’energia potencial, quan la partícula és sotmesa a forces conservadores, i dl un element de longitud de la trajectòria
beina
Física
Protecció estanca que envolta el combustible nuclear d’un reactor per tal d’evitar que s’escampin els productes de fissió i contaminin el refrigerant.
També rep el nom de funda Ultra resistir a les exigències tecnològiques de treball, causades per la temperatura i per la corrosió a què és sotmesa, la beina d’un combustible nuclear ha d’ésser d’un material alumini, acer inoxidable, aliatge de zirconi de mínima secció eficaç de captura de neutrons i capaç de suportar l’acció de les radiacions nuclears
pressió hidroestàtica
Física
En hidroestàtica, força que, per unitat de superfície, exerceix una columna de fluid d’una determinada altura h.
Si hom designa amb ρ la densitat del fluid i amb g l’acceleració de la gravetat, la pressió P a què és sotmesa la unitat de superfície és P = ρ gh La pressió atmosfèrica pot ésser calculada a partir d’aquesta expressió, però cal tenir en compte la variació que sofreixen la densitat de l’aire i l’acceleració de la gravetat amb l’altura
tensió de vapor
Física
Pressió que manifesta el vapor saturat d’una substància en equilibri amb la fase líquida en un recinte tancat.
Es tracta d’una característica de cada substància i és funció de la seva temperatura Quan una substància ateny una temperatura la tensió de vapor corresponent de la qual és igual a aquella a què està sotmesa l’atmosfèrica, per exemple, es produeix l’ebullició de la substància Hom parla també de tensió de vapor d’un sòlid, que és funció de la temperatura, si bé el seu valor és, de tan petit, negligible
baròmetre aneroide

Esquema de baròmetre aneroide
© Fototeca.cat
Física
Baròmetre l’element sensible del qual és una càpsula circular i plana completament tancada, on hom ha fet prèviament un cert buit.
Una cara de la càpsula és solidària del suport de l’aparell, mentre que l’altra cara resta sotmesa a la tensió mecànica d’una forta molla, que roman més o menys flexionada segons la força que la pressió atmosfèrica efectua sobre les cares de la càpsula La deformació de la molla és degudament transmesa per un joc de palanques a una agulla que dona indicació contínua de la pressió atmosfèrica En topografia, el baròmetre serveix per a treballs d’anivellació, car hom pot convertir les diferències de pressió en diferències d’altura