Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
sobreescalfament
Física
Escalfament d’un vapor per damunt de la seva temperatura d’ebullició.
Algunes màquines tèrmiques treballen amb vapor d’aigua a una temperatura força superior a 100°C, o sia amb vapor d’aigua sobreescalfat
fonó
Física
Quàntum de l’energia de vibració d’una xarxa cristal·lina.
Tant les ones sonores com les vibracions tèrmiques d’un cristall són formades per fonons Quasi tots els conceptes aplicables als fotons poden ésser aplicats també als fonons
Henry Le Chatelier
Física
Físic i químic francès.
Estudià els canvis d’estat de la matèria aplicant corbes tèrmiques de la seva invenció El 1884 descobrí la llei del desplaçament de l’equilibri o principi que duu el seu nom i creà la metallografia microscòpica
politròpic | politròpica
Física
Dit del procés termodinàmic que satisfà l’equació pvn = constant, on p és la pressió, v el volum i n un exponent que pot prendre un valor qualsevol.
Els processos que tenen lloc en les màquines tèrmiques són politròpics amb un valor de n comprès entre γ i 1, essent γ el quocient entre les calors específiques a pressió i volum constants Els processos adiabàtics, isòbars, isoterms i isocors són politròpics en els quals n val γ, 0, 1 i ±∞, respectivament
temperatura
Biologia
Física
Medicina
Expressió numèrica del grau de calor de l’organisme, que depèn de l’equilibri entre els mecanismes termògens (metabolisme, contracció muscular) i els termolítics (pèrdua de calor per convecció, radiació i evaporació).
Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C La temperatura del cos normal varia segons múltiples factors la regió corporal on hom la pren, l’hora del dia, la ingestió prèvia d’aliments, els vestits que porta l’individu, la temperatura ambiental, etc, però hom accepta com a xifres normals unes oscillacions tèrmiques entre 36,5°C i 37,2°C La temperatura rectal és 0,5°C més alta
Nikolaj Nikolajevič Sem’onov
Física
Químic físic rus.
Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood
segon principi de la termodinàmica
Física
Principi que diu que les transformacions termodinàmiques més probables que poden tenir lloc en un sistema aïllat són aquelles en les quals la variable extensiva, anomenada entropia (S), augmenta o roman constant, segons que la transformació sigui irreversible o reversible, respectivament.
El segon principi ja fou enunciat per Carnot el 1824, restringit a les màquines tèrmiques, i afirmava que, per a produir treball a partir d’energia tèrmica, cal disposar d’una diferència de temperatures Hom l’escriu formalment d Sg0 Tenint en compte aquesta relació, Clausius, que considerà que el segon principi era un postulat, afirmà que, atès que hi ha una munió de transformacions termodinàmiques que són irreversibles, l’entropia de l’Univers tendeix a un valor màxim, en arribar al qual desapareixen tots els fenòmens tèrmics Clausius justificà, doncs, la fi del món amb el…
condensador
Física
Aparell utilitzat per a condensar un vapor.
En relació amb el sistema físic emprat per a la condensació, hi ha dos tipus de condensadors condensador de mescla , en el qual el flux ascendent de vapors a condensar és ruixat amb un líquid fred, generalment aigua, i en el qual la sortida d’aquest líquid arrossega el condensat, i condensador de superfície , aparell en què el vapor a condensar i el fluid fred són separats per una paret El tipus més senzill consta d’un serpentí, per l’interior del qual circula el vapor a condensar, muntat dins un dipòsit pel qual circula aigua freda Els models més generalment utilitzats són els de tipus de…
entropia
Física
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema, introduïda per Clausius.
Hom la defineix per S 2 — S 1 = ∫ 2 1 dQ/T, S 2 — S 1 essent la variació d’entropia corresponent a dos estats d’equilibri del sistema, i ∫ 2 1 dQ/T , la suma de quocients de les quantitats de calor cedides al sistema i la temperatura absoluta en què es troba el sistema en tots els punts d’un procés reversible qualsevol que uneixi l’estat 1 amb el 2 L’entropia proporciona un criteri per a determinar quins són l’estat inicial i el final d’una evolució termodinàmica, puix que en qualsevol procés d’un sistema aïllat l’entropia augmenta o roman constant segon principi de la termodinàmica En un…
gradient geotèrmic superficial
Física
Valor que mesura la temperatura en el subsol proper a la superficie de la terra i que permet detectar anomalies tèrmiques respecte el seu entorn.