Resultats de la cerca

Si bé no és explicable amb els principis de la mecànica clàssica, constituí una de les primeres confirmacions de la mecànica quàntica amb la interpretació de l’emissió de partícules α d’un nucli atòmic Aquest efecte, que es presenta en les juncions p-n fortament dopades, ha estat aprofitat en els díodes Esaki , dits també díodes d’efecte túnel díode Els treballs de J Tejada i el seu equip, a la Universitat de Barcelona, han permès demostrar l’existència de l’efecte túnel en materials magnètics, prevista teòricament per E Chudnovski el 1988 Consisteix en un canvi…

Aquests paràmetres són la pressió exercida al voltant del cos, la temperatura que hi regna, els esforços a què és sotmès en funció de la velocitat relativa entre l’aire i el cos i les condicions de l’escolament En funció de la velocitat de l’aire, els túnels aerodinàmics són classificats en subsònics, supersònics i hipersònics El sistema per a fer circular l’aire pot ésser mitjançant un ventilador o un compressor o fent prèviament el buit Quan la velocitat ha d’ésser de més de cinc vegades la del so túnels aerodinàmics supersònics cal prendre algunes precaucions, car l’expansió que això…

Consisteix en una palanca microscòpica amb una punta afilada a l’extrem, la qual es pot desplaçar per sobre de la superfície que es vol estudiar Quan la distància entre la punta i la superfície varia per la seva rugositat, la força entre elles també varia, cosa que dóna lloc a una flexió de la palanca, que pot ser mesurada, i en resulta un mapa topogràfic de la superfície A diferència del microscopi d’escaneig per efecte túnel, la punta no és conductora i no es mesura el corrent entre punta i superfície, fet que permet estudiar materials que no són conductors ni semiconductors

Fou cap del departament de física de la Sony 1956-60 i després passà al Centre de Recerques de l’IBM El 1973 li fou concedit el premi Nobel de física, juntament amb el nord-americà Ivar Giaever, per llurs treballs sobre l' efecte túnel , en el qual es basa l’anomenat díode túnel o díode Esaki

L’any 1928, juntament amb RWGurney, elaborà una teoria per a explicar el mecanisme de la desintegració alfa Aquesta teoria es basa en l’anomenat efecte túnel quàntic

Doctorat a la Universitat de Frankfurt el 1978, aquest any passà a treballar al laboratori IBM de Zuric El 1986 li fou atorgat el premi Nobel de física per la invenció i el perfeccionament del microscopi electrònic d’efecte túnel

El 1932 construí el primer microscopi electrònic de laboratori, cosa que permeté la comercialització d’aquest instrument a partir del 1939 El 1986 compartí el premi Nobel de física amb GBinnig i HRoherer, que desenvoluparen el microscopi d’efecte túnel

Treballà a l’institut noruec de tecnologia i després als EUA a la General Electric Ha fet recerques sobre les aplicacions de l’efecte túnel descobert per L Esaki i BJosephson i per això compartí amb aquests dos físics el premi Nobel de l’any 1973

Segons la mecànica clàssica, una barrera de potencial impedeix el pas de qualsevol partícula d’energia cinètica inferior a la del màxim de la barrera en mecànica quàntica hi ha una probabilitat no nulla que la partícula travessi la barrera, i per això hom defineix uns coeficients de transmissió i de reflexió de la barrera potencial efecte túnel

Els valors que pot prendre són compresos entre 0 i 1, segons que la barrera de potencial tingui un gruix nul inexistència de barrera de potencial o un gruix infinit esglaó de potencial El coeficient de transmissió i el de reflexió sempre sumen 1 En el cas d’una barrera de potencial de gruix finit, el coeficient de transmissió rep també el nom de transparència efecte túnel