Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Yale, on es graduà el 1948 El 1952 es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on feu recerques que més tard aprofità EP Wigner guanyador del premi Nobel el 1963 A partir del 1952 a la Universitat de Chicago i del 1955 al California Institute of Technology on es retirà el 1993, treballà sobre les partícules , que agrupà originalment per famílies proposà la idea del “camí òctuple” el 1964 a partir de la càrrega elèctrica, el  spin  i altres indicadors, establí comparacions amb la taula periòdica dels elements i formulà la teoria dels quarks…

Expert en la física de les dunes i la mecànica dels sediments, collaborà amb l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial Més tard participà en l’estudi de la topografia de Mart

El concepte d’inèrcia fou introduït per Galileu en la seva llei o principi d’inèrcia , que més tard fou adoptada per Newton com a primera de les seves lleis dinàmiques lleis del moviment de Newton

Als segles X-XII fou emprada com a mesura agrària a la Catalunya Vella Representava, aproximadament, la distància del colze a la mà Més tard fou usada com a mesura de superfície, i també per a amidar teixits

Fou professor de física i de química a la Universitat de Münster Estudià la conductivitat elèctrica en els electròlits i les descàrregues elèctriques en els gasos mitjançant el tub que duu el seu nom El 1869 descobrí els raigs que més tard foren anomenats catòdics

Investigà fotogràficament la regió ultraviolada de l’espectre solar 1863 L’any 1874 demostrà, juntament amb Veltmann, la inexistència dels efectes de l’anomenat vent d’èter , que més tard fou confirmada amb les experiències de Michelson i Morley Estudià el magnetisme i l’electricitat atmosfèrica i ideà un tipus d’electròmetre de quadrants 1880

Aquest instrument fou usat a partir del 1400 aC pels egipcis i, més tard, pels babilonis i pels xinesos, en substitució del gnòmon, especialment a la nit, quan aquest era inservible Després passà a Grècia i, des d’allà, a l’imperi Romà i a tot l’Occident, on fou usat amb algunes modificacions fins al segle XIII

Estudià a l’École Polytechnique de París, on més tard 1883 fou professor S'especialitzà en explosius i pólvores i el 1886 ingressà a l’Académie des Sciences Publicà obres com Recherche théorique sur les effets de la poudre 1875, Cours d’artillerie 1893 i Introduction à la théorie des explosifs 1893 També estudià la llum polaritzada i la compressibilitat dels gasos

Treballà al National Bureau of Standards 1920, a la Carnegie Institution 1924-29 i en diferents universitats nord-americanes Minnesota, Nova York, Wisconsin, Yale El 1924 participà en el projecte Manhattan però més tard l’abandonà S'interessà per l’estudi del magnetisme terrestre i de la ionosfera, i participà en el desenvolupament de la teoria de les ressonàncies de les reaccions nuclears teoria de Breit-Wigner

Era sacerdot Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà Més tard s’establí a París Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l’electricité Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà El 1789 era vicari de Taurinyà