Resultats de la cerca

Els càlculs teòrics proven que l’efecte és de segon ordre en B , d’acord amb l’observació experimental de la petitesa de l’efecte Aquest efecte, anomenat també de doble refracció magnètica, fou observat l’any 1898 per WVoigt

Consisteix, essencialment, a substituir els valors teòrics o arbitraris d’algunes constants físiques com la massa o la càrrega elèctrica, que poden esdevenir infinites en el decurs d’un càlcul, pels valors realment observables La redefinició d’aquestes constants és realitzada mitjançant l’anomenat grup de renormalització , el qual elimina els infinits, sense significat físic, dels càlculs

Els anyons serien partícules situades entre els fermions i els bosons Si bé sembla que aquests darrers són els dos únics tipus possibles quan hom analitza intercanvis de partícules en tres dimensions, quan es treballa en dues dimensions qualsevol fase es pot associar a una permutació de partícules Alguns teòrics pensen que l’efecte Hall quàntic fraccionari o la superconductivitat podrien explicar-se mitjançant els anyons, l’existència real dels quals no ha pogut ésser detectada

En un cicle tancat el sistema està aïllat de l’exterior, i en un cicle obert hi pot haver bescanvis de matèria i energia amb l’exterior Els cicles termodinàmics consisteixen generalment en una sèrie de transformacions d’un fluid que permeten la conversió de calor en treball útil, la qual cosa constitueix la base de moltes màquines Entre els cicles teòrics destaca el cicle de Carnot, i entre els cicles reals el d'Otto, el de dièsel i el de Rankine

Es doctorà en física a la Universitat d’Oxford i des del 1983 és professor a la Universitat d’Illinois, a Urbana-Champaign És membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l’Acadèmia Russa de Ciències Reconegut mundialment com un expert en física de baixes temperatures, al començament de la dècada del 1970 desenvolupà els treballs teòrics que permeteren explicar la complexa superfluïdesa de l’heli-3 Les seves línies d’investigació són la física teòrica de la matèria condensada, els fenòmens físics a baixa temperatura, els fluids quàntics, els sistemes quàntics…

Els aspectes més teòrics de la hidràulica són englobats en la mecànica de fluids, i és poc determinada la frontera entre ambdues El desenvolupament de la hidràulica com a ciència va molt lligat al de les seves aplicacions i, per tant, a la història social dels homes Des de 4000 anys aC hom feu obres hidràuliques aplicades a l’agricultura assuts, canals, pous, aparells per a elevar l’aigua sínies i aparells per a l’aprofitament energètic roda hidràulica En el període grecoromà tingué un moment brillant amb l’escola d’Alexandria Arquimedes, Ctesíbios, Filó, Heró, on coincidiren…

El fenomen de la superfluïdesa fou descobert pel científic soviètic PKapitza el 1937 Un superfluid redueix la seva viscositat fins a zero, és a dir, quan està en moviment no sofreix dissipacions energètiques Una altra característica dels superfluids és que són transmissors tèrmics perfectes El fenomen fou observat per primera vegada en l’heli i es pot explicar per la formació de condensats de Bose-Einstein en el seu estat elemental El fluid es comporta com una barreja de condensats i d’àtoms normals en proporcions variables En l’heli líquid la superfluïdesa es manifesta a una temperatura…

A partir de l’observació que l’horitzó d’esdeveniments creix sempre que cau matèria en un forat negre, J Bekenstein suggerí que això significava una mesura del creixement de l’entropia del forat negre Hawking, d’acord amb la segona llei de la termodinàmica, afirmà que si un forat negre té entropia també ha de tenir certa temperatura i això provoca que hagi d’emetre radiació Els càlculs teòrics mostren que un forat negre ha d’emetre partícules i radiació com si fos un cos calent amb una temperatura inversament proporcional a la seva massa L’emissió es podria entendre prenent…

Es doctorà en física a la Universitat de Copenhaguen i posteriorment anà a Anglaterra 1911, on treballà amb JJ Thomson al Cavendish Laboratory, a Cambridge, i amb E Rutherford a Manchester El 1920 esdevingué director de l’Institut de física teòrica de Copenhaguen A partir d’una síntesi del model planetari de Rutherford i de la teoria dels quanta de Planck , dissenyà una teoria atòmica que explicava amb força precisió l’espectre atòmic de l’hidrogen àtom de Bohr És també autor del model dit de la “gota líquida” per a explicar les desintegracions nuclears Durant la Segona Guerra Mundial…

Llicenciat en física el 1958, esdevingué investigador de l’Institut Nacional de Física Nuclear INFN italià, on féu recerca sobre les seccions eficaces de collisió entre partícules elementals, que en aquell moment eren essencialment ens teòrics El 1962 anà a treballar al CERN i el 1963, a Berkeley Durant aquest temps desenvolupà la seva teoria de les interaccions fonamentals que permeté entendre el comportament de certes partícules anomenades ‘estranyes’ mitjançant la introducció de l' angle de Cabibbo , que descriu la probabilitat que una interacció entre quarks impliqui un canvi…