Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
tensor
Física
Matemàtiques
Objecte abstracte que posseeix un determinat sistema de components en cada sistema referencial que hom consideri i tal que, sota transformacions de coordenades, les seves components variïn d’acord amb una transformació predeterminada.
Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E X E X r X E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i= 1, 2, 3, , r es compleix a T r x ₁, , x i + y i , , x r = T r x ₁, , x i , , x r + T r x ₁, , y i , , x r b T r x ₁, , λ x i , , x r = λ T r x ₁, , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E* , anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de…
tensor de Riemann
Física
Matemàtiques
Tensor una vegada contravariant i tres vegades covariant.
Definit per on { ijk } són els símbols de Christoffel de segona classe, lligats a l’espai de Riemann, on és considerada una forma diferenciable
teoria de l’elasticitat
Física
Branca de la física que estudia la mecànica dels cossos sòlids considerats com a medis continus, és a dir, que estudia la relació entre les forces que actuen sobre un cos i la deformació que li produeixen.
La teoria de l’elasticitat és una teoria microscòpica, puix que s’interessa només pel comportament del conjunt de les molècules que formen un cos o una part del cos Per tant, hom ha de considerar que les forces tensions internes exercides sobre una part del cos per les parts veïnes actuen solament en la superfície d’aquella part, és a dir, la força resultant de les tensions internes ha de poder ésser expressada en forma d’una integral de superfície L’anàlisi vectorial demostra que això és possible si la força resultant pot ésser considerada com la divergència d’un tensor de…
curvatura de l’espai
Astronomia
Física
En el marc de la relativitat general, propietat geomètrica de l’espaitemps per la qual aquest es corba a causa de la presència de matèria.
El moviment de les masses és entès com un moviment lliure al llarg de les geodèsiques de l’espaitemps, en lloc d’ésser-ho en termes de la interacció gravitacional El tensor de curvatura explicita matemàticament aquesta propietat
magnitud física
Física
Qualsevol propietat dels cossos capaç d’ésser mesurada: longitud, àrea, volum, velocitat, temperatura, força, resistència elèctrica, etc.
Hom classifica les magnituds en escalars , vectorials o tensorials segons que llurs valors puguin ésser expressats utilitzant només un nombre o bé utilitzant un vector o un tensor Una magnitud és anomenada fonamental quan hom la defineix sense recórrer a d’altres magnituds, mentre que en el cas contrari és anomenada derivada Aquestes magnituds derivades poden ésser dimensionals o adimensionals anàlisi dimensional
camp
Física
Magnitud física mesurable que pren un valor concret a cada punt d’una regió de l’espai, a cada instant de temps.
El camp és expressat matemàticament mitjançant una funció de les coordenades espacials i, llevat dels camps estacionaris, del temps El camp és escalar, vectorial o tensorial si aquesta funció que el caracteritza assigna a cada punt del domini del camp un nombre com en el cas del camp acústic o en una distribució de temperatures, un vector com en el cas d’un camp de forces o d’un camp de velocitats en un fluid, o un tensor com en el cas del tensor de deformació, del de tensions i del d’elasticitat d’un medi elàstic, respectivament El concepte de camp neix de l’estudi…
eix principal
Física
Cadascun dels eixos respecte als quals diagonalitza qualsevol tensor d’ordre 2 associat a una propietat física dels cossos (eixos principals d’inèrcia, elèctrics, etc).
pseudotensor
Física
Magnitud definida per un conjunt d’elements tal que es comporta com un tensor en les transformacions entre sistemes d’eixos que tinguin el mateix ordre d’axialitat.
Els elements, però, canvien de signe en passar a un sistema en què l’ordre dels eixos és diferent al de l’inicial
Física 2015
Física
Fermions de Weyl Cristall fotònic que conté fermions de Weyl observats per un equip del MIT © MIT / Ling Lu, Qinghui Yan L'avenç més notable durant l'any 2015 en física va ser el descobriment, vuit dècades després que es formulés de manera teòrica, dels fermions de Weyl El 1929, el físic i matemàtic alemany Hermann Weyl va formular les solucions de l'equació de Dirac amb massa nulla, anomenats fermions de Weyl, que podrien representar partícules fonamentals llavors desconegudes Posteriorment, durant uns quants anys, es va especular si els neutrins podrien ser fermions de Weyl, fins que es va…