Resultats de la cerca

Fundà la primera escola d’electrotècnia d’Itàlia 1886, que portà el seu nom Membre de l’Accademia delle Scienze de Torí, és conegut pel descobriment dels camps magnètics rotatius, d’on deduí un gran nombre d’aplicacions als motors elèctrics, que foren la base del transport de l’energia elèctrica a distància i que generalitzaren la utilització dels transformadors

Comte de Quaregna i de Cerreto Des del 1820, catedràtic de física a la Universitat de Torí Les lleis formulades per Gay-Lussac 1805-10 suggeriren a Avogadro el seu model dels gasos, presentat al “Journal de Physique” 1811 en la memòria Essai d’une manière de déterminer les masses relatives des molécules élémentaires des corps et les proportions selon lesquelles elles entrent dans ces combinaisons , la qual reformà la teoria atòmica Les lleis d’Avogadro donaren la solució al conflicte entre la teoria atòmica de Dalton i les experiències de Gay-Lussac Les seves conclusions romanen encara…

Llicenciat en matemàtiques, el seu cosí Giulio Racah conegut pels seus treballs sobre el moment angular l’introduí en la recerca en física Treballà amb EFermi a Roma 1934-36, amb WHeisenberg a Leipzig 1936-37 i amb la parella Joliot-Curie a París, abans d’emigrar el 1939 als Estats Units d’Amèrica, on treballà a la Institució Carnegie en l’efecte de la radiació dels raigs X i neutrons sobre materials biològics, en particular sobre mutacions genètiques de la Drosophila melanogaster , un camp de recerca en què havia estat introduït per Fermi Després de la Segona Guerra Mundial s’incorporà al…

Estudià matemàtica amb Tartaglia, i el 1567 fou nomenat matemàtic a la cort del duc de Savoia Intentà de construir una “filosofia matemàtica de la natura” amb idees provinents d’Arquimedes Atacà durament la física i la cosmologia aristotèliques Formulà una llei de la caiguda dels cossos Seguidor de Copèrnic, tot i no conèixer-ne bé la teoria, influí sobre Galileo Galilei Estudià altres problemes en la hidroestàtica i l’àlgebra, i el seu llibre més famós és Diversarum speculationum liber 1585

El mesotori I és l’isòtop 228 del radi, amb una vida mitjana de 6,7 anys Per mitjà de radiacions β esdevé mesotori II , isòtop 228 de l’actini, amb vida mitjana de 6,13 hores Són utilitzats en cancerologia

Estudià a les universitats de Munic, Leipzig, Manchester i New Haven Des del 1910 fou professor de física i química a la Universitat de Yale, on descobrí l' ioni , isòtop del tori i producte de la desintegració de l’urani El 1907, arran d’un suggeriment fet per Rutherford, reeixí a calcular l’edat dels minerals segons llur contingut de plom

Fill del bioquímic Hans Kosterlitz, un dels descobridors de les endorfines, es graduà a Cambridge 1965 i es doctorà a Oxford 1969 en física d’altes energies Féu recerca postdoctoral a la Universitat de Torí i a la de Birmingham 1970, on collaborà amb David Thouless  en l’aplicació de models topològics en l’estudi de les transicions de fase Per aquests treballs, ambdós obtingueren l’any 2000 la Medalla Onsager de l’American Physical Society i el 2016 el premi Nobel de física, compartit amb Duncan Haldane Professor de física a la Universitat de Brown Rhode Island, Estats Units des del 1982,…

Estudià a Cambridge Fou nomenat professor, successivament, a Mont-real 1898, Manchester 1907 i Cambridge 1919, on dirigí el Cavendish Laboratory 1919-37 President de la Royal Society 1925-30, és conegut per les seves investigacions sobre la radioactivitat, els gasos, la matèria i, sobretot, pel seu model d'àtom , el 1899 descobrí la radioactivitat del tori i identificà els raigs α i β de les radiacions radioactives el 1906 estudià les partícules alfa, que identificà com a nuclis d’heli Amb H Geiger ideà un mètode per a comptar les partícules alfa 1908 El 1919 descobrí la…

Si bé són en estudi o en forma de prototipus diversos procediments d’ús de l’energia nuclear, industrialment parlant, totes les centrals nuclears en funcionament o en construcció tenen com a font d’energia la despresa en la fissió, principalment de l’urani, en un reactor nuclear Per tant, els diferents tipus de centrals nuclears són conseqüència de l’elecció dels factors essencials que componen un reactor el combustible nuclear, el moderador en el cas dels reactors tèrmics i el refrigerant això fa que hi hagi 16 tècniques diferents, les més emprades de les quals són urani enriquit com a…