Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
ombra
Astronomia
Física
Regió de l’espai que, pel fet d’ésser situada al darrere d’un cos opac il·luminat per una font lluminosa, és totalment o bé parcialment privada de la llum.
En el cas que la font lluminosa sigui puntual, l’ombra té uns límits ben definits sense considerar els fenòmens de difracció En el cas que la font lluminosa sigui extensa, hi ha una regió de l’espai que resta totalment privada de llum ombra , mentre que una altra regió resta parcialment illuminada penombra eclipsi
buit
Física
En el context de la física clàssica, concepte límit d’un espai desproveït totalment de matèria, en el qual es propaguen els camps.
L’evolució de la noció de buit ha progressat parallelament a l’evolució de les teories de la composició de la matèria i de les interaccions, i a l’avenç de les tecnologies per a la producció del buit Així, mentre Pascal demostrà al segle XVII l’existència del buit mitjançant un baròmetre, la interpretació excessivament mecanicista dels fenòmens ondulatoris feu que al segle XIX hom considerés erròniament que les ones electromagnètiques requerien d’un medi material per a propagar-se, l’ èter , que havia d’omplir tot l’espai, fins i tot l’espai “buit” El buit total el no-res és un concepte…
centre d’empenyiment
Física
Centre de gravetat del fluid desplaçat per un sòlid que hi és submergit totalment o parcial.
És el punt en què s’aplica l’empenyiment o força ascensional d’Arquimedes
simpiezòmetre
Física
Baròmetre de líquid en la cambra baromètrica del qual hi ha aire (o un gas), que és comprimit per la columna de líquid.
D’aquesta manera hom aconsegueix de fer més curta la columna Però resulta un aparell molt sensible a les variacions de temperatura, i per això ha estat abandonat totalment en l’actualitat
vapor saturat

Representació del vapor saturat : en un instant donat, hi ha tantes molècules que es vaporitzen com molècules que es condensen
© Fototeca.cat
Física
En un recinte tancat o que es pugui considerar com a tal, dit del vapor d’una substància que és en equilibri amb la fase líquida d’aquesta, és a dir, que en un instant donat, per a unes determinades condicions de pressió i de temperatura, el nombre de molècules que es condensen i de molècules que es vaporitzen és el mateix.
Hom pot condensar totalment el vapor saturat d’un recinte tancat mitjançant l’inici d’una operació de compressió o de refredament, sense que la pressió ni la temperatura variïn mentre hi resti vapor per condensar
vinyetatge
Física
Obscuriment visible de les vores d’una imatge.
Es produeix quan els raigs marginals transmesos per l’objectiu d’un instrument òptic són interceptats totalment o parcialment per la muntura de l’objectiu o per qualsevol altre diafragma que disminueixi el camp de plena illuminació camp 21 8
camp de Higgs
Física
Tipus de camp que modifica algunes de les propietats de les partícules que s’hi troben.
Considerant que en un espai totalment buit les masses de les partícules fonamentals serien zero, es proposa que el camp de Higgs dóna un valor diferent a aquesta massa Per a comprovar la teoria caldria detectar el bosó de Higgs
calòric
Física
Segons una teoria desenvolupada durant el segle XVIII, a partir de Joseph Black, fluid hipotètic indestructible i imponderable que ocupava els espais intermoleculars dels cossos materials.
El pas espontani del calòric d’un cos a l’altre determinava una disminució de la temperatura del primer i una elevació de la del segon Lavoisier, en formular la seva teoria dels gasos i de la respiració, es basà en aquesta teoria Quan els treballs de Rumford 1789 sobre l’escalfament dels metalls i la fusió del glaç demostraren que la calor no era una substància, sinó un moviment, la teoria del calòric fou totalment refusada
configuració
Física
Situació d’un sistema físic en la qual queda perfectament especificada la posició de cadascuna de les parts components.
La configuració d’un sistema és donada per les coordenades de cada partícula o bé, en el cas de lligams, per les coordenades generalitzades del sistema, en nombre igual al de graus de llibertat d’aquest En afegir a una configuració q 1 ,,q n els moments canònics conjugats p 1 ,,p n , hom determina totalment l' estat del sistema L' espai de configuració , de coordenades q 1 ,,q n , esdevé així l' espai fàsic , de coordenades q 1 ,,q n , p 1 ,,p n
Arthur Holly Compton
Física
Físic nord-americà.
Efectuà notables treballs sobre els raigs X, els quals aconseguí de polaritzar totalment en collaboració amb CH Hagenow Són bàsiques les seves investigacions sobre els raigs còsmics, dels quals observà l’existència de dos grups amb poders de penetració molt diferents El 1927 compartí el premi Nobel de física amb Charles Thomson Rees Wilson per l’estudi del fenomen que porta el seu nom, descobert el 1923 Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la secció metallúrgica del projecte Manhattan de construcció de la bomba atòmica