Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
fotoelasticitat
Física
Propietat que tenen algunes substàncies transparents i isòtropes de convertir-se en birefringents per la influència d’una deformació elàstica.
Aquesta propietat fou descoberta per Brewster l’any 1816, i és aprofitada per estudiar les tensions mecàniques patides per peces d’una construcció o d’un instrument, a partir de l’anàlisi de la fotoelasticitat de models fets en materials transparents
sistema òptic
Física
Col·lecció de superfícies que separen medis transparents a la llum.
Tenen interès els sistemes plans superfícies planes i els sistemes centrals superfícies de revolució entorn d’un eix comú Un sistema òptic es caracteritza pels seus elements cardinals , que són els seus punts i plans focals, principals i nodals elements cardinals d’un sistema òptic
contrast de fase
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Tècnica de microscòpia que permet de veure les mostres en estudi en aprofitar la diferència de fase que s’origina entre la llum que les travessa i la del medi que les envolta.
Aquesta diferència de fase és causada pel gruix de les mostres o per llur índex de refracció, diferent del del medi La tècnica és útil quan les mostres no presenten una absorció diferent del medi no són objectes d’amplitud , per la qual cosa, si no fos per la tècnica del contrast de fase, serien transparents i incolores, sense cap contrast de claredat o color amb el medi, del qual no podria diferenciar-se Les mostres d’aquest tipus són objectes de fase
dioptre
Física
Superfície que separa dos medis transparents de diferent índex de refracció.
Segons que la superfície sigui plana o esfèrica, hom parla de dioptres plans o de dioptres esfèrics
franges de Haidinger
Física
Franges d’interferència d’igual inclinació observades en làmines transparents de cares paral·leles.
verd

Color verd (hex: #008000 i rgb: 0, 128, 0)
Física
Color verd, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el groc i el blau.
Les longituds d’ona de la llum verda són compreses entre 4920 i 5700 Å Pigments verds nom genèric corrent i composició química tonalitat origen poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l’atmosfera principals utilitzacions verd de crom verd de Brunswick, verd anglès, mescla de blau de Prússia i groc molt variable, segons la composició fabricació química bo elevada mitjana pintura industrial vermell de Halonàmina ftalocianina de coure clorada blavosa fabricació química excellent excellent pintura industrial, esmalt al forn verd de Guignet òxid de crom hidratat viva…
policroisme
Física
Propietat d’alguns cristalls i d’altres cossos transparents de presentar colors diferents segons la direcció dels raigs lluminosos que els il·luminen.
fibra òptica

A l’esquerra, esquema del procés d’extrusió d’una fibra òptica de vidre; a la dreta, trajectòria dels impulsos de llum en dues seccions longitudinals de fibres òptiques per a telecomunicació, l’una d’índex esglaonat i l’altra d’índex gradual
© Fototeca.cat
Física
Medi conductor de la llum consistent en una fibra de material dielèctric transparent, convenientment recoberta per tal d’aconseguir que la radiació incident en un extrem es transmeti a l’altre per un procés de reflexió total.
Es tracta d’una guia d’ones circular constituïda per un nucli amb un índex de refracció n1 envoltada per una capa de revestiment amb un índex de refracció n2 La llum és propagada a l’interior de la fibra per refracció total a les parets, segons quina sigui la variació de l’índex de refracció al llarg del diàmetre d’una fibra La transmissió de la llum a través de fibres, es dóna d’una forma natural en la ulexita borat de sodi i calci, denominada també pedra televisió per la propietat de transmetre imatges d’una cara a l’altra del cristall El 1953 el físic holandès Van Heel demostrà que les…
contrast d’una imatge
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Quocient (o logaritme del quocient) entre les densitats òptiques D
(en el cas d’imatges transparents) o les luminàncies (en el cas d’imatges reflectores (fotografies) o emissores (televisió) dels punts més clars i les dels punts més foscos d’una imatge.
El contrast o duresa d’una imatge augmenta a mesura que augmenta aquest contrast màxim
microscopi òptic

Parts del microscopi òptic i recorregut de la llum incident i de la llum transmesa
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions mitjançant un sistema òptic que en dóna una imatge augmentada.
El primer tipus de microscopi òptic que hom construí, l’anomenat microscopi simple , que no és més que una lupa muntada sobre un suport amb un dispositiu d’illuminació, és conegut des de mitjan s XV un dels iniciadors i primer constructor fou Antoni van Leeuwenhoek Fou probablement cap a la fi del s XVI o cap al començament del s XVII que hom emprengué, a l’encop i a diferents llocs, la realització del microscopi compost , que consisteix, essencialment, en la combinació de dues lents muntades en un tub No hi ha un acord unànime sobre qui en fou l’inventor hom n'ha atribuït la invenció a…