Resultats de la cerca

Segons aquesta fórmula, la quantitat d’energia radiada pel cos negre creix amb la freqüència, de manera que la quantitat total d’energia radiada és infinita Aquesta predicció no s’adiu amb el que hom observa experimentalment, ja que la quantitat total d’energia radiada és finita La catàstrofe, que és anomenada ultraviolada per tal com són les altes freqüències les que fan divergir la integral de l’energia total radiada, fou resolta en adonar-se que la fórmula de Rayleigh era només l’expressió asimptòtica, per a baixes freqüències, d’una fórmula més correcta, la fórmula de Planck

Si hom pren com a límit de la radiació visible la que té una longitud d’ona λ, per sota de la qual l’ull només percep l’1,1% de l’energia incident, la radiació ultraviolada comença a 4 300 Å, però com que l’ull pot detectar longituds d’ona inferiors si la radiació que les té és prou intensa, hom ha convingut a situar la regió de l’ultraviolat entre les longituds d’ona de 3 850 a 100 Å La transparència d’una substància a l’ultraviolat disminueix a mesura que aquesta substància és irradiada per aquest raig El vidre corrent és menys transparent que el quars cristallí així, un gruix…

Investigà, en espectroscòpia, els colors, els vapors metàllics, les radiacions moleculars i atòmiques, etc Ideà un aparell per a obtenir radiació ultraviolada, la qual ha estat anomenada llum negra o de Wood

És un fenomen invers de la luminescència i té aplicació en certs tipus de tubs de raigs catòdics en què la pantalla, proveïda d’un revestiment tenebrescent, és illuminada mitjançant una radiació ultraviolada que produeix luminescència els raigs catòdics incidents apaguen els punts on incideixen i apareix així una imatge fosca sobre un fons brillant

Investigà fotogràficament la regió ultraviolada de l’espectre solar 1863 L’any 1874 demostrà, juntament amb Veltmann, la inexistència dels efectes de l’anomenat vent d’èter , que més tard fou confirmada amb les experiències de Michelson i Morley Estudià el magnetisme i l’electricitat atmosfèrica i ideà un tipus d’electròmetre de quadrants 1880

L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’espectroscòpia d’emissió a…

La llum és constituïda per radiacions electromagnètiques, i, bé que en realitat ocupa un interval molt petit en l'espectre electromagnètic conegut, aquest interval ha estat el més estudiat al llarg dels segles pel fet que l’aparell detector forma part de la fisiologia humana Els darrers cent anys, però, hom ha estès l’estudi a qualsevol tipus de radiació electromagnètica , les propietats de la qual són una generalització de les de la llum Gràcies a la sensació de color, l’ull arriba a distingir les diferents parts de l’espectre visible 3800 - 7800 Å Per extensió i per les seves propietats…

Segons com sigui produït l’espectre hom distingeix diferents tipus d’espectrometria espectrometria de massa, espectrometria infraroja, espectrometria visible, espectrometria ultraviolada, espectrometria Raman efecte Raman, espectrometria d’emissió atòmica, espectrometria d’absorció atòmica , ressonància magnètica nuclear, ressonància paramagnètica electrònica ressonància de spin electrònic, espectrometria de raigs X, espectrometria de fluorescència X L’espectrometria tracta del mesurament de l’energia radiant emesa o absorbida per la matèria, com a resultat d’interaccions…

A part el seu interès teòric propi, és important com a instrument de treball de moltes altres branques de la ciència, car són molts els fenòmens òptics que permeten de conèixer millor el món material per exemple, gairebé tots els aparells de mesura són, en algun grau, aparells òptics Història de l'òptica Històricament, com a ciència, l’òptica començà amb Euclides, que postulà l’existència d’uns raigs de llum que surten de l’ull i van a l’objecte En la mateixa concepció, Damià i Heró d’Alexandria intuïren el principi de Fermat La concepció atomística del món, de Leucip i Demòcrit, portà a…