Resultats de la cerca
Es mostren 1669 resultats
contrast d’una imatge
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Quocient (o logaritme del quocient) entre les densitats òptiques D
(en el cas d’imatges transparents) o les luminàncies (en el cas d’imatges reflectores (fotografies) o emissores (televisió) dels punts més clars i les dels punts més foscos d’una imatge.
El contrast o duresa d’una imatge augmenta a mesura que augmenta aquest contrast màxim
direcció d’una força
Física
Recta segons la qual una força tendeix a moure el seu punt d’aplicació.
contrast d’una emulsió
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Pendent γ del tram d’exposició normal o correcta de la corba característica d’una emulsió fotogràfica (corba que és la representació gràfica de la seva densitat òptica D
=log 1 0
(1/ T
), on T
és la transmitància de l’emulsió).
eix d’una lent
Física
Recta que passa pels centres de curvatura de les superfícies (dioptres) que formen la lent.
densitat d’una magnitud
Física
Quocient entre el valor en un punt de la magnitud i la unitat d’espai considerada.
Hom parla, docns, de densitat lineal, superficial o volúmica de la magnitud, segons que hom consideri com a unitat d’espai l’element de longitud, de superfície o de volum
centre òptic d’una lent
Centre òptic d’una lent
© fototeca.cat
Física
Punt situat a l’interior d’una lent i sobre el seu eix òptic, tal que tot raig que hi passa prové d’un raig incident que és refractat per la lent de tal manera que el raig refractat que en surt és paral·lel a l’incident.
Així doncs, el centre òptic O és la imatge que del punt nodal objecte N de la lent dóna la primera superfície d’aquesta o dioptre d’entrada la imatge d' O donada per la segona superfície de la lent o dioptre de sortida és el punt nodal objecte N ' En l’aproximació d’una lent infinitament prima, els punts O , N , i N ' coincideixen amb el punt d’intersecció de la lent amb l’eix òptic
espectre d’una radiació electromagnètica
Física
Conjunt de les ones electromagnètiques monocromàtiques (és a dir, de longitud d’ona única i ben definida) que componen una radiació electromagnètica.
És compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l'espectre electromagnètic Les característiques de l’espectre d’una radiació electromagnètica, emesa per un cos o que interacciona amb un cos, depenen de les característiques del cos o del fenomen que ha originat l’emissió, o de les característiques de la interacció amb el cos, respectivament Segons el seu aspecte, l’espectre és continu, de ratlles o de bandes segons l’origen de la radiació, l’espectre és nuclear, atòmic o molecular, electrònic, de vibració o de rotació segons la propietat estudiada, l’espectre és d’…
espectre d’una radiació corpuscular
Física
Espectre d’energia de les partícules (corpuscles) contingudes en la radiació emesa per una substància radioactiva.
És constituït per l'espectre alfa i l'espectre beta
moment estàtic d’una superfície
Física
Tecnologia
Valor numèric de la integral ∫ydS, on dS és un element de superfície i y és la distància des d’aquest element a l’eix que hom pren com a referència.
amplada d’una banda d’energia
Física
En un espectre de freqüències, diferència entre el límit superior i l’inferior d’una banda.