Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
electró de valència
Física
Electró de les capes més externes d’un àtom i, en un sòlid, electró de la banda de valència (banda d'energia).
Rolf Tarrach i Siegel
Rolf Tarrach i Siegel
© Universitat de Luxemburg
Física
Físic.
Llicenciat en física per la Universitat de València el 1970 Doctor en física teòrica per la Universitat de Barcelona Catedràtic de física teòrica a les universitats de València el 1983 i a la de Barcelona el 1986, del 1990 al 1994 fou vicerector de la Universitat de Barcelona i del 1996 al 1998 degà de la Facultat de Física de la mateixa universitat President del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC del 2000 al 2003, fou rector de la Universitat de Luxemburg 2005-2015 Membre especialitzat en mecànica quàntica de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1993…
Antoni Galiana i Moltó
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic.
Es doctorà en teologia i fou catedràtic de filosofia de la Universitat de València 1791-94 Interessat per les matemàtiques, publicà Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios 1799 i ocupà la càtedra de matemàtiques de la mateixa Universitat En restar vacant la de mecànica i física experimental l’ocupà, i hi restà fins a la mort
Manuel Rossell i Viciano
Filosofia
Física
Cristianisme
Físic i eclesiàstic, es graduà de doctor a València, on obtingué (1763) la càtedra de filosofia; hi fou el primer a explicar el sistema de Newton.
Destacà com a matemàtic i fou canonge a València i Madrid Publicà algunes obres de tema religiós i breus estudis científics
banda prohibida
Física
Diferència d’energia que hi ha entre la part inferior de la banda de conducció i la part superior de la banda de valència que es troba en els àtoms de materials aïllants i semiconductors.
Els electrons dels materials semiconductors podran passar de la banda de valència a la de conducció si reben prou energia per saltar la banda prohibida
vara
Física
Antiga mesura de longitud dividida en quatre pams, estesa pel País Valencià, algunes comarques occidentals del Principat (regió de l’Ebre, Ribagorça, Pallars), Aragó, País Basc, Castella, Galícia, Amèrica del Sud, etc., i equivalent, aproximadament, a la mitja cana (també de quatre pams) del Principat de Catalunya, Illes Balears, Occitània, nord d’Itàlia, etc.
Les vares de València i de Castelló de la Plana fan 0,906 m les de Xàtiva i d’Alacant, 0,912 m la de Pallars, mitja cana de Lleida 0,778 m la d’Aragó, 0,772 m la de Terol, 0,768 m, i la de Castella, 0,8359 m
sort
Física
Mesura agrària pròpia del sud del País Valencià.
A Alacant val 8,31 àrees, i equival a 1/4 de jornal
tafulla
Física
Mesura agrària emprada a la zona meridional del País Valencià.
Equival a 1/6 de la fanecada El valor, però, és molt variable a Alacant val 11,79 àrees
marc
Numismàtica i sigil·lografia
Física
Unitat ponderal establerta a l’edat mitjana per a substituir la lliura com a base per a la talla de les monedes.
El seu pes real com passava amb el de la lliura era diferent segons els llocs era equivalent a un pes comprès entre 230 i 280 g El pes teòric era de nou unces de la lliura romana afeblida hom considera, també, que correspon a vuit unces de lliura tendera Les divisions del marc eren també distintes segons el lloc Així, el de Barcelona es dividia en 8 unces, o 32 quarts, o 128 argenços, o 4 608 grans i el de València, en 8 unces, o 192 diners, o 4 608 grans Hom troba el marc documentat, tant a Alemanya com a França, ja des del s XI Per la importància d’algunes fires, els marcs locals arribaren…