Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
distorsió
Física
Tecnologia
Deformació d’una imatge (per imperfeccions del sistema òptic utilitzat), del so, d’una vibració, d’un senyal elèctric, etc, a causa de les imperfeccions de l’aparell reproductor o amplificador, o bé en una transmissió.
Generalment la distorsió modifica la forma d’ona en electrònica i electroacústica s’esdevé molt sovint i segons els efectes produïts rep diversos noms distorsió d’amplitud, distorsió harmònica, distorsió de cruïlla , etc Hom parla de distorsió d’amplitud quan els diferents components de freqüència del senyal són amplificats o atenuats de forma desigual La distorsió harmònica es produeix quan en amplificar un senyal s’hi afegeixen harmònics d’ordre superior la qualitat d’un amplificador d’alta fidelitat depèn de la distorsió harmònica total , que és el tant per cent que representa el …
capacitància
Física
Relació constant entre la càrrega i el voltatge en determinats elements d’un circuit.
música electrònica
Electrònica i informàtica
Física
Tècnica de composició creada a Colònia (~1950) en la qual la principal font sonora són els generadors elèctrics.
El compositor pot actuar directament sobre la matèria primera de les seves obres i construir composicions d’organització musical rigorosa En algunes obres, hom utilitza sons produïts exclusivament per aparells electroacústics, mentre que en d’altres, més afins a la música concreta concret 6, hom combina i manipula diversos sons naturals o instrumentals prèviament enregistrats en cinta també és freqüent una combinació d’ambdós procediments Els sons generats electrònicament poden anar des de l' ona sinusoidal el so musical més pur fins a la màxima complexitat del so blanc so compacte que abraça…
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…
accelerador de Cockcroft-Walton
Física
Accelerador de partícules lineal, que accelera un feix de partícules carregades positivament (protons o ions) mitjançant un alt voltatge constant assolit gràcies a un multiplicador de tensió.
Fou el primer accelerador construït, i el primer usat per a realitzar transmutacions nuclears 1932, experiència portada a terme per JD Cockcroft i ETS Walton en bombardejar nuclis de liti amb partícules α per tal d’obtenir-ne nuclis d’heli
microscopi electrònic

Esquema del funcionament s’un micrroscopi electrònic de transmissió (a dalt) i d’escombratge (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric d’una àmplia classe de microscopis que visualitzen un objecte de petites dimensions en fer-lo interaccionar amb electrons.
La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el microscopi…