Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Wolfgang Paul
Física
Físic alemany.
Estudià a la Universitat Tècnica de Munic i a la de Berlin, on es doctorà el 1939 Fou professor a les universitats de Kiel i Gotinga, i des del 1952 exercí la docència a la Universitat de Bonn fins que es retirà l’any 1981, i n'esdevingué professor emèrit Compaginà la docència amb la direcció de la Divisió de Física Nuclear de la CERN Durant la dècada del 1950 experimentà amb camps elèctrics i magnètics fins a aconseguir aïllar ions individuals àtoms amb càrregues elèctriques que en feren possible el seu estudi i mesurament El desenvolupament de la tècnica d’aïllar els ions li valgué el premi…
Wolfgang Pauli
Física
Físic austríac.
Estudià a Munic, fou ajudant a les universitats de Göttingen 1921 i Copenhaguen 1922, i professor de física teòrica a l’Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric 1928, després a Princeton 1940 i novament a Zuric 1946 S'especialitzà en física atòmica Juntament amb Heisenberg, creà la teoria quàntica dels camps amb Fermi, emeté la hipòtesi d’existència dels neutrins És conegut sobretot pel seu famós principi d'exclusió 1925 Publicà Theory of Relativity 1920 i Quantum Theory 1926, entre altres obres El 1945 li fou atorgat el premi Nobel de física
Wolfgang Ketterle
Física
Físic alemany.
Estudià a la Universitat de Heildeberg i a la Universitat Tècnica de Munic Especialitzat en física teòrica, les seves primeres recerques es relacionaren amb l’estudi de traces en semiconductors Es traslladà al Massachusetts Tecnological Institute MIT, on començà l’estudi de la condensació de Bose-Einstein Finalment obtingué un condensat d’àtoms de sodi a temperatures molt properes a 0 K Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 2001, juntament amb EACornell i CEWieman
Hans Georg Dehmelt
Física
Físic nord-americà d’origen alemany.
Graduat a Berlín, el 1952 marxà als Estats Units d’Amèrica, on es nacionalitzà el 1961 El 1955 desenvolupà la trampa de Penning, que amb un intens camp magnètic i un lleuger camp elèctric estàtic permet capturar els electrons i els ions El 1975 ideà un mètode per a refredar els àtoms o partícules atrapats Aquests mètodes han permès estudiar detalladament electrons i ions El 1989 compartí el premi Nobel de física amb Wolfgang Paul
Peter Grünberg

Peter Grünberg
© Forschungszentrum Jülich
Física
Físic alemany d’origen txec.
Estudià a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt i a la Universitat de Tecnologia de Darmstadt, on es llicencià 1966 i doctorà 1969 en física Es traslladà a Ottawa Canadà per a un postdoctorat a la Universitat Carleton 1969-72, i ingressà aleshores a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid del Centre d’Investigació de Jülich, Renània del Nord, on continuà collaborant tot i estar jubilat des del 2004 El 1988 descobrí, simultàniament amb Albert Fert , la magnetoresistència gegant GMR, un efecte mecànic quàntic que permet que petits canvis magnètics generin grans…
premi Nobel de física
Entitats culturals i cíviques
Física
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la física.
Relació de premis Nobel de física 1901 Wilhelm Conrad Röntgen Alemanya 1902 Hendrik Antoon Lorentz Països Baixos, Pieter Zeeman Països Baixos 1903 Antoine-Henri Becquerel França, Pierre Curie França, Marie Curie França 1904 John William Strutt Rayleigh Gran Bretanya 1905 Philipp Lenard Alemanya 1906 Joseph John Thomson Gran Bretanya 1907 Albert Abraham Michelson Estats Units d’Amèrica 1908 Gabriel Lippmann França 1909 Karl Ferdinand Braun Alemanya, Guglielmo Marconi Itàlia 1910 Johannes Diderik van der Waals Països Baixos 1911 Wihelm Wien Alemanya 1912 Nils Gustav Dalén Suècia 1913 Heike…