Resultats de la cerca

Es pot produir pel xoc d’una partícula amb la seva antipartícula per exemple, electrons i positrons la primera l’emet i la segona l’absorbeix Obtingut primera vegada al CERN el 1983, tant el Large Electron-Positron Storage Ring com el Stanford Linear Collider n'han produït grans quantitats

Inicialment, el nombre atòmic era simplement el número d’ordre atribuït als elements en collocar-los per masses atòmiques creixents El 1913, Johannes H van den Broek, en analitzar totes les dades conegudes, descobrí que el nombre de càrregues elementals del nucli atòmic era igual al nombre atòmic Niels Bohr adoptà aquest descobriment per a desenvolupar la seva teoria quàntica sobre l’estructura dels àtoms i l’origen dels espectres Actualment, Z és una quantitat nuclear coneguda sense cap error per a tots els nuclis Això no obstant, la càrrega efectiva Ze és coneguda amb els seus…

Introduït aquest factor en l’equació d’estat d’un gas, dona una idea de la desviació del comportament d’aquest respecte al del gas ideal, per la qual cosa és també anomenat factor de desviació del gas

El seu símbol és Z

Hom els obté mitjançant tres rotacions successives, de la següent manera primer, hom gira el sistema xyz un angle ϕ en un sentit directe al voltant de l’eix z , resultant-ne el sistema ξηζ segon, hom gira aquest un angle φ en sentit directe al voltant de l’eix ξ, resultant-ne ξ´η´ζ´ l’eix ξ´, intersecció dels plans xy i ξ´η´, és anomenat línia nodal , N i tercer, hom gira ξ´η´ζ´ un angle υ al voltant de ζ´, obtenint-ne x´y´z´ Hom observa que φ és l’angle format per z i z´, ϕ el format per x i N , i υ el format per x ´ i N

Dos núclids amb el mateix Z són núclids isotòpics dos núclids amb el mateix A són núclids isobàrics Un element és constituït pels núclids isotòpics amb el Z que defineix l’element Generalment, un núclid és representat pel símbol químic de l’element definit pel seu Z i per un superíndex que n'expressa el nombre de massa p ex, els núclids que tenen 92 protons Z =92 i 143 neutrons A =92+143=235 són representats per 2 3 5 9 2 U o, simplement, per 2 3 5 U

Si el nucli Z,A es transforma radioactivament en el nucli Z’, A' les llleis de Soddy estableixen que en una desintegració α és Z'=Z -2 A'=A en una desintegració β és Z'=Z +1 A'=A en una desintegració γ és Z'=Z A'=A Inicialment aquestes lleis foren enunciades en termes del desplaçament experimentat pel nucli radioactiu en la classificació periòdica, raó per la qual són anomenades també lleis dels desplaçaments radioactius Hom les anomena també lleis de Fajans-Soddy

L’efecte d’una desintegració sobre els nombres A i Z és donada per les lleis del desplaçament radioactiu o lleis de Fajans-Soddy lleis de Soddy, segons les quals una desintegració α disminueix A en quatre unitats i Z en dues, mentre que els processos βno alteren el valor de A i augmenten o disminueixen Z en una unitat, segons que es tracti de les formes β - o β + partícula alfa, partícula beta