Resultats de la cerca

Se situà als terrenys de l’antic Teatre de la Santa Creu, a la plaça del Teatre, i al segon pis del Teatre Principal Propietat de l’empresari Teodoro Seebold Zarrauz, feia 59 m de llargada per 9,5 m d’amplada, i disposava d’una àmplia contracanxa L’alçària del frontis era de 10 m La zona del públic tenia quatre fileres de butaques, bancs de fusta al darrere, un pis per a llotges i l’entrada general al damunt, amb una capacitat de 1200 espectadors S’hi jugà bàsicament a cesta punta, s’hi disputaren alguns campionats d’Espanya i fou la seu del Club Vasconia Per la seva pista passaren els…

Prengué el nom del seu propietari, Josep Tarrasa Tenia 65 m de llargada per 12 m d’amplada, amb una contracanxa de 5 m En fou intendent Josep Codina, que ja havia redactat i posat en vigor el reglament del Frontó Barcelonès Hi destacaren els pilotaris Gogorza, Chiquito de Berastegui, Villabona i Francés

Situat al carrer del Marquès del Duero, fou explotat per Joan Andalús Tenia una pista de 30 m de llargada i 11 m d’amplada, i una capacitat per a 500 espectadors S’hi començà a jugar a raqueta masculina amb una ferramenta de doble cordam i pilota de cuir, especialitat que fou prohibida a causa de la velocitat que s’imprimia a la pilota Posteriorment, es destinà a la raqueta femenina

El camp, pla i cobert de gespa, té forma rectangular i unes dimensions variables 45-80 m per 90-120 Les portes, collocades a la línia de fons, tenen unes dimensions de 7,30 m d’amplada per 2,45 m d’alçada Cada partit consta de dos temps, cadascun de 30 minuts Els jugadors han d’impulsar la pilota amb qualsevol part del cos llevat dels braços o de la motocicleta per tal de fer-la entrar a la porta contrària

Era cobert i disposava d’una pista de 56 m de llargada per 10 m d’amplada Tenia una capacitat de 615 butaques i hi havia 24 llotges L’edifici, polivalent, també disposà d’un cinema sota la pista i d’un altre a la terrassa, restaurant i sala de ball A més de reunions socials, també s’hi disputaren vetllades de boxa i competicions d’halterofília S’hi jugà sempre a cesta punta Tancà després d’un lustre d’existència

El crani, molt desenvolupat, era proveït d’unes mandíbules que, o bé presentaven dents molt punxegudes o bé un bec molt fort i comprimit Al voltant dels ulls duien una anella de plaques escleròtiques La grandària d’aquests animals variava des de la d’un pardal fins a una amplada alar d’uns 8 m de punta a punta La presència d’ales i el fet de tenir el cos estret i els ossos buits i lleugers els permetien d’assolir una gran velocitat i agafar les preses al vol El coll era llarg i flexible Les principals famílies eren la dels pterodàctils , amb el gènere Pterodactylus pterodàctil, i la dels…

Concebut per l’arquitecte Enric Sagnier, fou el primer frontó d’empresa que hi hagué a Barcelona La pista tenia 64 m de llargada, 11 m d’amplada i 12 m de frontis, i una capacitat per a 3000 persones, repartides en tres pisos Severo Echena en fou el primer intendent i Ramon Beloqui, que també era jugador, el primer empresari Amb la seva posada en marxa, l’esport de la pilota entrà amb força a l’àrea de Barcelona En els seus partits, que aplegaven plens absoluts a les graderies, destacaren, entre d’altres, els pilotaris Chiquito de Abando, Vicente Elícegui, José M Ugarte, Félix Uranga, Miguel…

Ocupà un edifici de la Rambla, de façana neoplateresca i construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que es reformà el 1930 En aquest frontó, de 35 m de llargada, 10 m d’amplada i 9 m d’alçària, s’hi havien jugat totes les modalitats de pilota Hi destacaren els palistes Manolo Iturri, Chiquito de Bilbao, Garralda, Jaime Zudaire i Severino Arratíbel Fou el darrer frontó que tancà a Barcelona, juntament amb el Jai Alai Palacio Posteriorment, fou remodelat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 segons el projecte de les arquitectes Anna Soler i Sílvia Farriol Quedà com un…

D’origen mexicà, es practica per parelles en partits a trenta punts, amb una raqueta de tennis i una pilota de goma pneumàtica –en el seu inici, de tennis– en un frontó curt, de 30 m de llargada, 10 m d’amplada, 10 m d’alçària i 4 m de contracanxa És la modalitat de la pilota que aglutina un nombre més gran de practicants, ja que és la més senzilla de practicar Comprèn dues especialitats la preolímpica i l’olímpica La primera, que es juga amb una pilota de goma i es practica bàsicament a l’Estat espanyol, té el seu origen al Club Natació Barcelona cap a la meitat de la dècada de…

Situat al carrer del Rosselló, entre la Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes, fou obra de l’arquitecte Francesc Rogent Era cobert, tenia una pista de 68 m de llargada que després es reduí a 60 m, una alçària des de la pista fins a la coberta de vidre de 31 m i una contracanxa de 8 m Les cadires de pista estaven disposades en vuit fileres darrere, cinc fileres de grades i llotges al primer pis Hi destacaren els palistes Navarrete, Urrutia, Lizarraga i Arnedillo El 1897, encara que per poc temps, hi funcionà un quadre femení de puntistes El 1902 tancà les portes i les reobrí el 26 de…