Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
kenyapitec
Paleontologia
Gènere de primats hominoides de mida petita a mitjana que visqueren a l’Àfrica durant el Miocè inferior, fa uns vint milions d’anys.
El gènere Kenyapithecus fou originàriament descrit per LSB Leakey a la localitat de Fort Ternan Kenya Posseïa unes mandíbules robustes i dents dotades d’esmalt gruixut, un caràcter que es troba també en els primers homínids El gruix considerable de l’esmalt dental d’aquest animal suggereix que es podia alimentar de material dur, però no necessàriament de forma exclusiva Estudis de la microestructura de l’esmalt de diversos primats mostren que les adaptacions alimentàries del Kenyapithecus africanus diferien de les d’altres primats que s’alimentaven de fruita seca per exemple, el grup dels…
braquiosaures
Paleontologia
Grup de grans dinosaures sauròpodes del Juràssic superior i el Cretaci inferior d’Àfrica i Amèrica del Nord.
Com a caràcter distintiu d’altres sauròpodes, aquest grup es caracteritzava per presentar les potes anteriors tant o més llargues que les posteriors, tal com passa a les actuals girafes El gènere que dóna nom al grup, Brachiosaurus , podia arribar a 27 m de llarg i presentava les obertures nasals elevades, formant una mena de cresta per sobre els ulls El crani presentava una sèrie de cavitats que podrien haver tingut la funció de reduir pes Malgrat el fet que la cavitat òssia nasal es trobava per sobre de les òrbites de l’animal, un estudi recent revela que les narius haurien…
condilartres
Paleontologia
Ordre que s’utilitza per a designar aquells ungulats primitius de difícil classificació dels quals han derivat altres ungulats.
La insuficient documentació fòssil, escassament representada al Paleocè de la major part dels continents, fa difícil una classificació àmpliament acceptada Segons la classificació de Van Valen 1966, el subordre Arctocyonia inclouria les subfamílies basals de tot el conjunt d’ungulats i establiria el subordre Mesonychia en l’origen dels cetacis Actualment es considera que aquest tàxon és parafilètic, definit a partir de plesiomorfies Així, el terme condilartre s’empra informalment per a incloure les formes d’ungulats primitius del principi del Terciari A banda dels Mesonychidae , que es troben…
paleobotànica
Paleontologia
Botànica
Branca de la botànica que estudia les plantes fòssils i que empra els mètodes d’estudi de la paleontologia, de la qual cal considerar-la també una part.
paleontologia
Paleontologia
Ciència que estudia els fòssils, és a dir, les restes d’animals i vegetals que han pervingut del passat, enterrats en les capes geològiques.
La paleontologia ha donat una perspectiva històrica al fenomen vital, de tal manera que ha fet entrar en el marc de les coordenades terrestres una quarta dimensió, la del temps La paleontologia pot ésser vista a través de dos prismes i presenta dos vessants la paleontologia estratigràfica, que estudia objectivament els fòssils i amb ells determina l’edat relativa de les capes geològiques, i la paleontologia biològica, o paleobiologia, que observa i determina els fòssils com a restes d’uns éssers que visqueren en un passat més o menys remot És des d’aquesta darrera visió que la paleontologia…
masterometria
Paleontologia
Mètode biomètric que, a partir de l’estudi de les variacions anatòmiques en les peces dentàries de diferents famílies fòssils de carnívors fissípedes, permet de treure conclusions sobre l’evolució d’aquesta línia filètica.
Fou utilitzat per primera vegada el 1953 pels paleontòlegs Crusafont i Trullols, que el donaren a conèixer en les revistes Evolution i Nature
extinció
Paleontologia
Procés pel qual una població biològica o un conjunt de poblacions que formen una espècie deixen de tenir descendents.
Amb la mort dels darrers exemplars de l’espècie desapareix també l’espècie com a tal i el seu patrimoni genètic L’extinció ha estat un procés normal dins l’evolució de la biosfera, de manera que hi ha un turnover o reemplaçament continuat d’unes espècies per unes altres l’anomenada extinció de fons nogensmenys, en determinats moments de la història de la biosfera s’han produït grans episodis sobtats d’extinció en massa que han afectat més del 50% de les espècies, sense que hi hagi hagut un reemplaçament immediat per altres de noves Hi ha hagut cinc grans episodis d’extinció massiva,…
arqueòpterix
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC80605_iStockphotoA.jpg)
Exemplar d’arqueòpterix
© iStockphoto
Paleontologia
Ocell molt primitiu, de la subclasse dels arqueornítids, totalment extingit, les restes fòssils del qual foren trobades l’any 1861 als jaciments del Juràssic superior de Baviera (els arqueòpterixs visqueren, doncs, fa uns 140 o 170 milions d’anys i són els ocells més antics que hom coneix).
La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les extremitats…