Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Colúmbia Fou designat professor adjunt de la Universitat de Chicago 1923, i professor de biologia de la d’Harvard 1934 Des del 1946 també fou director del Museu d’Anatomia Comparada de Harvard Fou un dels principals investigadors i impulsors de la paleontologia de vertebrats del s XX, especialment de l’estudi dels tetràpodes paleozoics, els ancestres dels vertebrats, i l’origen dels mamífers, assentant les bases de l’anatomia comparada i embriologia aplicada a l’estudi dels vertebrats fòssils Romer fou fundador de la Societat de…

Alumna de Miquel Crusafont, es doctorà l’any 1975 a la Universitat de Barcelona És especialista en mamífers del Terciari inferior Eocè i introduí a l’Estat espanyol l’estudi de les petjades de dinosaures i altres vertebrats fòssils paleoicnologia Juntament amb altres investigadors ha portat a terme l’estudi dels dinosaures de la península Ibèrica, participant en nombroses campanyes de prospecció i excavació, especialment a les conques prepirinenques Ha publicat diversos articles de la seva especialitat i és autora de monografies científiques i llibres com Geología y…

Dedicà la seva vida a l’estudi dels fòssils animals i a les investigacions sobre anatomia comparada No acceptà les idees de Darwin sobre l’evolució Escriví, entre altres obres, On the Anatomy of Vertebrates 1866-68

Tingué un paper important a les primeres èpoques de l’estudi de la prehistòria i de l’home paleolític Fou el primer director 1920 de l’Institut de Paléontologie Humaine de París Dirigí la revista “L’Anthropologie” Publicà Essai de paléontologie stratigraphique de l’homme 1888 i Les hommes fossiles 1921

Doctor en ciències biològiques 1972, president de la Sociedad de Ciencias Aranzadi 1979 i president de la Sección de Prehistoria de la Sociedad de Estudios Vascos 1976 Es dedica principalment a l’estudi de mamífers quaternaris, especialment dels vinculats a jaciments prehistòrics Ha publicat Ciento cincuenta mil años de prehistoria vasca 1982, amb altres autors, i El yacimiento prehistórico de la cueva de Ekain 1984 i ha editat atles cartogràfics de les regions de Bilbao i d’Irun, ambdós el 1990

Professor a la Universitat de Chicago des del 1978 Es formà amb David Raup en la utilització de bases de dades per a l’estudi dels patrons d’origen i extinció de les espècies al llarg de la història de la vida i és autor amb ell de la teoria de les extincions massives periòdiques a la biosfera Sepkoski també contribuí a l’establiment dels patrons bàsics de diversitat de les faunes marines al llarg del Fanerozoic, dividint-les en tres parts faunes cambrianes, faunes paleozoiques i faunes modernes

Alumne de Miquel Crusafont, es doctorà sota la seva direcció l’any 1981 a la Universitat de Barcelona És director de l' Institut de Paleontologia Miquel Crusafont des de l’any 1985 La seva tasca de recerca s’ha centrat en l’estudi dels micromamífers fòssils des del doble vessant evolutiu i paleoecològic Té publicats més de cent cinquanta treballs en revistes científiques nacionals i estrangeres i és autor de les obres La evolución y sus metáforas 1994, Fòssils A la recerca del temps perdut 1995 i Memoria de la Tierra 1997 Ha coordinat així mateix diverses obres collectives com…

Sacerdot 1900, fou professor a Viena i a París El 1914 s’installà a Madrid, on fou creada per a ell la càtedra d’història primitiva de l’home 1922 Adquirí la ciutadania espanyola 1924 i fou elegit membre de la Real Academia de la Historia 1926 Des del 1938 professà a la Universitat de Friburg Cal assenyalar els seus treballs en nombrosos jaciments prehistòrics de l’Europa central i de la península Ibèrica i l’estudi del glacialisme a diversos punts d’Europa Obres principals Der Mensch der Vorzeit 1912, La Pasiega à Puente Viesgo 1913 amb HBreuil i HAlcalde del Río, La Pileta a…

Es llicencià en farmàcia 1933 i es doctorà en ciències naturals 1955 Catedràtic de paleontologia a les universitats d’Oviedo 1960 i de Barcelona 1963 L'any 1931 participà en la fundació del Museu de Sabadell, del qual fou subdirector en acabar la Guerra Civil fins al final de la dècada dels seixanta, període en què la secció de paleontologia adquirí reconeixement Fou el creador i l’impulsor de l’ Institut de Paleontologia 1969 que dugué el seu nom i que l’any 2008 fou integrat a l’ Institut Català de Paleontologia S'especialitzà en l’evolucionisme i en l’estudi dels mamífers…

Deixeble de M Crusafont i M De Renzi, es llicencià en ciències geològiques per la Universitat de Barcelona el 1971 i es doctorà el 1976 Professor de geologia de la Universitat de Barcelona des del 1972, n'és catedràtic de paleontologia del 1986 ençà És especialista en l’estudi dels molluscs del Neogen fins l’actualitat, i també en els fenòmens de bioerosió fòssils i actuals L’any 1978 fundà el grup de treball Paleontologia del Neogen, de la Universitat de Barcelona Des del 1987 és cap d’estudis de l’ensenyament de geologia de la Universitat de Barcelona Fou vicepresident del…