Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
gastròlit
Paleontologia
Pedra arrodonida i molt llisa que es trobava a l’estómac d’alguns saures.
Aquestes pedres ajudaven la digestió, amb una funció semblant a la de les que hi ha dins el pedrer de molts ocells
fusulínids
Paleontologia
Família de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers que atenyen uns pocs mil·límetres (alguns exemplars arriben als 4 cm) i tenen una closca calcària i multilocular en forma de fus o de disc i molt complicada interiorment.
Comprèn uns 80 gèneres i unes 1 000 espècies, que visqueren durant el Carbonífer i el Permià
fusulina
Paleontologia
Gènere de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers, de la família dels fusulínids, de closca calcària en forma de fus.
Visqueren durant el Carbonífer i el Permià
fossilífer | fossilífera
fòssil
fòssil de monocotiledònia Sabal major procedent de jaciments oligocens de Tàrrega
© Fototeca.cat
Paleontologia
Dit de l’organisme, complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma primitiva petrificada en els materials de l’escorça terrestre.
Aquest nom és aplicat també, per extensió, a trossos, a empremtes, a pistes, etc, d’organismes, i també a impressions de fenòmens climatològics, com l’empremta de la pluja o de les ones Les condicions més comunes per a la formació de fòssils són l’existència en l’organisme de parts dures, com closca, conquilla, esquelet, etc, i llur enterrament Una de les formes més corrents de fossilització és la petrificació, que consisteix en la substitució total o parcial de la substància orgànica compacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita, etc Una altra forma és per la producció d’un…
agnostus
Paleontologia
Gènere d’artròpodes de la classe dels trilobits, integrat per espècies de dimensions molt petites (alguns mil·límetres), i solament amb dos segments abdominals.
És característic del Cambrià mitjà
africantrop
Paleontologia
Homínid descobert el 1935 per Kohl-Larsen vora el llac Njarasa o Eyasi, a Tanzània.
Considerat una forma recent d' Homo erectus , les restes trobades són fragments de tres cranis fòssils En l’actualitat, les restes del llac Njarasa o Eyasi s’inclouen, juntament amb els cranis de Ndutu i Bodo, en els anomenats Homo sapiens arcaics precoços, grup que pels seus caràcters anuncia ja l' Homo sapiens incloent els Neandertals i els homes moderns, però que reté encara diversos trets de l' Homo erectus Les darreres datacions de les restes d’Eyasi indiquen una edat de més de 200 000 anys
aepyornis
Paleontologia
Gènere d’ocells fòssils de potes molt fortes, però mancats totalment d’ales.
Arribaven als 2 m d’alçària Visqueren a Madagascar durant la primera meitat del quaternari