Resultats de la cerca

D’alçada que oscillava entre la d’un petit ximpanzé i la d’un gorilla, segons l’espècie, eren molt àgils i podien desplaçar-se d’una branca d’arbre a una altra i córrer per terra amb les quatre potes Hom ha deduït que aquests antropomorfs, uns dels més antics dels coneguts, vivien en zones boscoses del Miocè inferior

Eren plantes amb aspecte de falgueres, de fulles encara poc diferenciades, amb els segments en plans diferents, i d’esporangis de paret gruixuda, terminals i agrupats

Tingueren una importància excepcional durant l’era primària, tant per l’abundància com per la varietat de formes Són la base de la datació bioestratigràfica i tenen un gran interès paleoecològic i paleogeogràfic Presenten una triple divisió, a la qual alludeix el nom, a causa de l’existència de dos solcs longitudinals D’altra banda, el cos és compost per tres regions l’escut cefàlic, el tòrax i el pigidi Foren molt importants al Cambrià i a l’Ordovicià, i llur aparició marca el començament del fanerozoic

El cap presentava cinc segments fusionats, coberts per una cuirassa L’eix mitjà del cap o glabella tenia moltes espines i un tubercle, que hom suposa que era l’òrgan de la visió A la part ventral de la glabella hi havia la boca, i per davant de la boca una cavitat convexa, anomenada hipòstoma, del costat de la qual sortien dues antenes pluriarticulades a cadascun dels quatre segments situats darrere la boca hi havia quatre apèndixs bífids, amb funció locomotora i branquial Cadascuna de les pleures del cap portava un gran ull compost, moltes vegades localitzat a l’extrem d’un peduncle El tòrax…

D’uns 7-8 m de llargada i unes 7-8 t de pes, presentaven un cap proveït d’una expansió occipital que, a manera d’elm, protegia tota l’esquena, i 3 banyes, dues de llargues i fortes sobre els ulls i una de més curta sobre el nas El musell era perllongat per un bec poderós El tòrax era massís, semblant al d’un elefant, les extremitats curtes i en forma de columna i la cua petita i robusta Habitaren a Àsia i Amèrica durant el Cretaci Segons un estudi publicat l’any 2010 pels paleontòlegs John B Scanella i John R Horner, el gènere Torosaurus és constituït per exemplars adults de Triceratops Per…

La forma de la colònia varia molt, i són les petites estructures individuals les que caracteritzen una espècie, en particular els septes, diafragmes i diversos tipus de porus

Tenien les potes curtes, de quatre dits les de davant i tres dits les de darrere, i posseïen un parell de banyes, bastant gruixudes, a la part frontal del crani el cervell era molt petit, i les formes més grosses arribaven a fer 2,5 m d’alçària

És un dels carnívors més grossos que mai hagin existit, i s’alimentava generalment de dinosaures herbívors Gènere monoespecífic Tyrannosaurus rex de dinosaures carnívors d’enormes dimensions que pertany al clade dels coelurosaures i que visqué a l’oest de l’Amèrica del Nord al final del Cretaci superior Es tracta d’un dels dinosaures més coneguts pel públic i pels paleontòlegs gràcies als seus 14 m de llargada, un pes estimat de 7 tones i un crani enorme de fins a 1,5 m de longitud amb dents de 10-15 cm de llargada Les òrbites dels ulls estaven frontalitzades i conferien certa visió…

Els primers teròpodes, Coelophysis , aparegueren en el Juràssic i només feien 1,20 m de llargada després aparegueren uns altres gèneres més grossos, com ara Ornitholestes , d’1,80 m de llargada, propi dels boscs de l’Amèrica del Nord, Compsognathus , i els gegants Allosaurus i Tyrannosaurus , de 10 i 14 m, respectivament, de llargada, amb les mans amb fortes urpes, dentadura poderosa i cap força gros en comparació amb els altres gèneres anteriors visqueren en terra ferma durant el període cretaci i s’alimentaren de dinosaures herbívors