Resultats de la cerca

Preneandertalià de l’interestadi Riss 1-2, presenta una mescla curiosa de caràcters de les races més modernes front bombat, poc tirat enrere, occipital arrodonit, etc i neandertalianes platicefàlia, torus supraorbital gran, obertura nasal ampla, etc amb trets més primitius

Les preteses restes de l’home de Piltdown consistien en fragments d’un arc cranial força evolucionat i una mandíbula d’aspecte simiesc acompanyats d’utensilis de sílex Malgrat l’afirmació que totes aquestes restes corresponien a un mateix individu, hom descobrí que els únics fragments veritables, atribuïbles al Paleolític superior, eren els cranials La mandíbula, procedent d’un simi, havia estat tenyida perquè semblés fòssil, i hom n'havia llimat les dents per tal d’alterar-ne la morfologia Posteriorment, el descobriment d’un bagul que conté peces tractades químicament de la…

Ha recollectat, anomenat i descrit els mamífers fòssils de l’Amèrica del Sud ha estudiat l’evolució, la zoogeografia i la classificació de mamífers actuals i extingits, i els principis de la classificació biològica Ha publicat Life of the Past 1953, Principles of Animal Taxonomy 1961 i The Geography of Evolution 1965 Biology and Man 1969, Penguins Past and Present, Here and There 1976, Splendid Isolation The Curious History of South American Mammals 1980 i Fossils and the History of Life 1982 entre d’altres

Llicenciat en ciències naturals a Barcelona 1934 i doctorat a Madrid 1950, fou professor de recerca del CSIC Treballà sobre els vertebrats fòssils del Terciari, dels quals publicà més d’una vuitena de treballs en collaboració amb M Crusafont Una segona etapa de la seva activitat com a paleontòleg, del 1956 ençà, versà sobre la paleontologia d’invertebrats de moltes contrades catalanes i terres veïnes, del Neogen i el Quaternari

Cursà la carrera eclesiàstica 1923-35 i la de ciències naturals 1945-51 i, l’any 1959, es doctorà a la Universitat de Barcelona Fou continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i de la direcció del Museu Geològic fundat pel canonge Jaume Almera 1845-1919, al qual succeïren Font i Sagué, MFaura i Sans i JRBataller Amb aquest darrer, s’inicià en la paleontologia, i s’especialitzà tot seguit en carcinologia fòssil Fou nomenat sotspresident del Grup Europeu de Recerca de l’Evolució…

Professor a Montpeller 1914 i a Tolosa, al Llenguadoc 1922, fou nomenat director de l’Institut de Paléontologie Humaine 1942 i del Musée de l’Homme 1950, de París Entre les seves obres de recerca cal esmentar Traité d’anthropologie 1926, Les races humaines 1944 i La paléontologie et l’origine de l’homme 1950, a part les obres etnològiques especialitzades sobre les poblacions del territori francès

Llicenciat en ciències naturals 1945 i doctorat a Madrid, collaborà amb M Crusafont en les tasques del Museu de Paleontologia de Sabadell i l’any 1961 es traslladà a la Universitat d’Oviedo, on el 1964 esdevingué catedràtic de paleontologia i, el 1987, professor emèrit Durant la seva estada a Catalunya treballà en estudis descriptius sobre mamífers fòssils, entre els quals destaquen les monografies El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès 1956, amb M Crusafont i JF de Villalta i A biometric study of the evolution of fissiped Carnivors 1956, amb Crusafont Aquesta darrera…

Jesuïta 1899, cursà ciències naturals a la Sorbona i serví com a sanitari a la Primera Guerra Mundial Professor de paleontologia a l’Institut Catholique de París 1922-28, deixà la docència per consagrar-se a la investigació, que inicià viatjant amb EVincent a la Xina, on descobrí vestigis certs de l’home paleolític recorregué una gran part de l’Orient l’Àsia central, l’Índia occidental i septentrional, Birmània, etc i seguí de prop, l’any 1929, el descobriment del sinantrop sinanthropus pekinensis , el caràcter d' homo faber del qual fou el primer a establir Després de la Segona Guerra…

Considerat un dels pioners de l’oceanografia, estudià la profunditat, corrents, temperatura i composició de la mar Negra, de la Càspia i de la mar de Màrmara S’aplicà en l’observació i organització de l’estratigrafia del Neogen del sud de l’antiga Unió Soviètica Pot ésser considerat precursor de la paleoecologia

Descobrí unes 6 000 espècies fòssils, i organitzà 35 subordres 1906 Erròniament suggerí que els mamífers s’espargiren pel món des de l’Argentina, per la qual cosa fou criticat i desautoritzat fins pràcticament el final de la seva vida