Resultats de la cerca

Doctor en ciències biològiques 1972, president de la Sociedad de Ciencias Aranzadi 1979 i president de la Sección de Prehistoria de la Sociedad de Estudios Vascos 1976 Es dedica principalment a l’estudi de mamífers quaternaris, especialment dels vinculats a jaciments prehistòrics Ha publicat Ciento cincuenta mil años de prehistoria vasca 1982, amb altres autors, i El yacimiento prehistórico de la cueva de Ekain 1984 i ha editat atles cartogràfics de les regions de Bilbao i d’Irun, ambdós el 1990

Amb la seva obra Lebensbilder aus der Tierwelt der Vorzeit 1922 posà les bases de la paleoecologia La seva obra és també fonamental per a la integració de la paleontologia animal com un element més de la zoologia sistemàtica

Doctor en ciències geològiques 1973, des del 1983 fou director de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena Orce, Granada una resta cranial atribuïda a Homo sp Defensà que es tractava de la resta humana més antiga d’Euràsia, tesi que donà lloc a una considerable polèmica El 2005 rebé el premi al mèrit científic Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya

Fou professor al museu d’història natural de París i creà el museu zoològic del Jardin des Plantes Protegit per Napoleó, participà com a científic en les expedicions a Egipte 1798 i a Portugal 1808 Estudià els organismes monstruosos i arribà a formular una teoria completa sobre aquesta nova ciència que ell anomenà teratologia Fou distingit amb una càtedra a la Sorbona, i dedicà la resta de la seva vida a l’ensenyament, a les recerques paleontològiques investigà l’existència de cocodrils del Juràssic a Normandia, de mamífers terciaris a l’Alvèrnia, etc i a la publicació d’articles i llibres,…

La seva aportació fonamental és la descoberta i la descripció de vertebrats fòssils de l’oest dels EUA

Escriví una sèrie de narracions d’aventures i ciència-ficció, on confronta la intelligència humana amb els secrets de la natura P'at’ rumbov ‘Els cinc rumbs’, 1944 i Belyj rog ‘El corn blanc’, 1954, etc

Es doctorà a París 1885 en ciències naturals i fou catedràtic de geografia física i de geologia a Marsella 1856 i a Lió Recorregué els Països Catalans, on estudià els lignits i els mamífers fòssils Es destaquen els seus estudis sobre els vertebrats del Terciari i la seva classificació del Quaternari, basada en l’eustatisme Fou membre de l’Académie des Sciences 1913, de París, i corresponent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Publicà Description géologique du bassin tertiaire du Roussillon 1885, Animaux pliocènes du Roussillon 1890 en collaboració amb A Donnezan, i Monographie des…

Es llicencià en farmàcia 1933 i es doctorà en ciències naturals 1955 Catedràtic de paleontologia a les universitats d’Oviedo 1960 i de Barcelona 1963 L'any 1931 participà en la fundació del Museu de Sabadell, del qual fou subdirector en acabar la Guerra Civil fins al final de la dècada dels seixanta, període en què la secció de paleontologia adquirí reconeixement Fou el creador i l’impulsor de l’ Institut de Paleontologia 1969 que dugué el seu nom i que l’any 2008 fou integrat a l’ Institut Català de Paleontologia S'especialitzà en l’evolucionisme i en l’estudi dels mamífers fòssils Excavà…

Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…

Invertebrats fòssils Les restes de teixit nerviós es troben rarament preservades en artròpodes fòssils, particularment en les formes més arcaiques, com ara les que daten del principi del Cambrià Tanmateix, nous exemplars fòssils de Fuxianhuia protensa , una forma xinesa que pertany a un grup d'artròpodes primitius que daten de fa uns 520 milions d'anys, preserven les restes neuronals més completes d'aquest període Aquests fòssils inclouen el cervell i els lòbuls òptics La neuroanatomia del cervell relativament complex de F protensa dóna suport a la hipòtesi cladística que els branquiòpodes…